Com és evident cada procès electoral és diferent, per tant, els resultats d’aquestes eleccions segurament seran diferents en els propers processos. Però hi ha una tendència altament perillosa, el paper de Ciudadanos i els seus resultats.
El projecte polític del PP està esgotat i no té cap futur, la seva actitud vers la situació catalana de no fer res fins arribar a l’aplicació de l’article 155, i sobretot haver perdut quedant com un partit residual. Anar arrossegant el franquisme sense futur que és una llosa, mantenir unes estructures d’estat atomitzades i cada vegada més grans i més burocratitzades, cal tenir en compte que molts dirigents en son part. Un Estat corrupte i només al servei d’uns sectors parasitaris que viuen de les rendes i les subvencions permanents, i que aquest estat només decreix per la part de les Comunitats. Tots aquests aspectes han fet que els sectors econòmics i fàctics importants hagin donat suport a Ciudadanos, només cal veure moltes de les empreses de l’Ibex, els sectors dels mitjans de comunicació i de les patronals, com Foment del Treball, han pagat i donat suport a la campanya de Ciudadanos.
Com és evident, aquesta no és una aposta pel fet català i contra l’independentisme, va molt més enllà, l’objectiu es acabar amb el PP, que ja no els serveix de res, i guanyar Espanya imposant el model econòmic del programa de Ciudadanos. Catalunya només ha estat una estratègia d’entreteniment i de proves. D’un sol cop s’ha cruspit al PP, al PsoE-Psc i als Comuns-Podem, l’únic objectiu no aconseguit és derrotar a l’independentisme, però bé, aquesta feina bruta ja li deixa al govern de l’Estat per a garantir mantenir-lo controlat i a ratlla amb l’amenaça permanent de l’article 155. Ara només queda veure com funciona l’experiment a la resta d’Espanya.
Ciudadanos viu i ha viscut de l’anticatalanisme, bé, ells diuen lluitar contra el nacionalisme i independentisme, però la seva veritable cara és el nacionalisme espanyol anant més enllà del PP per la seva dreta més extrema. Fins ara ha estat el discurs fàcil el que els ha fet pujar. A diferència del PP no té arrels del franquisme i de moment no té casos de corrupció importants (no han governat enlloc), són bastant novells i joves i donen la sensació d’un cert progressisme que pot enlluernar amb el seu discurs anti-català a molts sectors a Catalunya com s’ha demostrat i a algunes zones de l’Estat.
El problema és que el discurs anti-català té data de caducitat, hi haurà de demostrar la seva veritable cara quan comenci a presentar el seu programa electoral, i sobretot les propostes econòmiques de caràcter thatcherià i de l’escola econòmica de Chicago, i com és evident, algú se’l llegeixi. Llavors l’anomenat cinturó “roig” que cada vegada ho és menys gràcies al paperot i estat de confusió en que s’ha convertit el PsoE-Psc (que no son ni d’esquerres, ni socialistes, ni obrers, ni català, és un partit indefinit i que ho ha perdut tot, ni ideologia, ni ètica, ni…). Quan els sectors obrers i treballadors/es, els aturats/des, els/les persones en pitjors condicions vegin la veritable cara de Ciudadanos, llavors veurem com fugen desesperats per l’engany i la falsa percepció, la contradicció entre el discurs i la realitat. Acomiadament lliure, contracte únic, privatització dels serveis sanitaris, educatius i de forment de l’ocupació, seguretat social privatitzada així com el sistema de pensions i així una llarga llista de mesures ultraliberals als servei dels interessos privats, l’Administració pública al servei de les patronals i sectors econòmics pel que calgui.
Algú es pensa que el suport de les grans empreses i sectors econòmics i grans patronals és gratuït? Cal tenir en compte que seran aquests anomenats cinturons “roigs” i barris perifèrics que els han donat suport, qui patiran les conseqüències de les mesures d’aquest partit, i llavors veuran la veritable cara amable de la Senyora Arrimades i el Senyor Rivera, al qui li han pagat una vivenda obrera de més de mil metres quadrats a Madrid en un barri benestant..
La manipulació informativa d’alguns mitjans al seu servei, la ignorància i desinformació de moltes persones ben intencionades subjectes a un discurs de la por, la utilització estratègica i manipulada del fet català i la marxa d’empreses utilitzada políticament, la utilització més radical i barroera del nacionalisme espanyol, el discurs anti-català disfressat d’antinacionalisme i antindependentisme, i amagar el programa econòmic…, han estat les eines fonamentals que han permès Ciudadanos assolir un creixement no previst a Catalunya, i gràcies també als insatisfets amb el PP i sobretot, del Psc que és un partit sense ànima, perdut, que de res li ha servit anar abocant diners a les entitats folklòriques i regionals amb l’objectiu de garantir-se les seves fidelitats, quan totes han acabat votant Ciudadanos, per tant, els seus dirigents s’ho haurien de fer mirar i fer tractaments psiquiàtrics col·lectius. Quan un només lluita per cadira i càrrec sense res més, al final ho perd tot.
Ciudadanos és la veritable extrema dreta nacional espanyola, i el que és pitjor, l’extrema dreta econòmica on els drets laborals i socials estan en veritable perill, ja que anem si guanyen, a una societat desprotegida, més pobre, els rics més rics, els drets en perill, la pobresa i marginació com a model de precarització. Per tant, esperem que molts treballadors i treballadores, i sectors empobrits i marginats es treguin el mocador dels ulls, no es deixin entabanar per la rialleta fàcil i discurs sense contingut i enllaunat dels seus dirigents, i els posin on de veritat han d’estar, al racó de pensar.
I els Comuns-Podem que comencin a deixar-se d’ambigüitats, perquè poden ser flor d’un estiu, com no espavilin acabaran com el Psc i pel pedregar, encara tenen temps i possibilitats, però ser clars, transparents i coherents, i sobretot, tenint clar qui és l’enemic i deixar-se de lluites de poder inútils, no es pot fer nova política copiant la vella en la pràctica. Han generat moltes esperances i cal que aquestes es vegin reflectides amb realitats i menys interessos particulars i lideratges de paper. I sobretot, han de recordar d’una vegada que el PsoE-Psc no són l’esquerra de res, i deixar de reclamar-hi pactes. Cal recordar que estaven disposats a pactar amb Ciudadanos a nivell d’Estat i tenen un pacte a Lleida, que és una veritable vergonya.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari