El primer que vull dir, i dirigit a la Sra. Ayuso, als dirigents del PP, al Sr. Abascal i als seus partidaris, el següent:
Un record i homenatge a tots aquells militants, afiliats i propers a qualsevol ideologia de l’esquerra, des de comunistes, anarquistes, socialistes, republicans, que ho defensin amb orgull, dignitat i sense cap retret, ja que des del convenciment van lluitar, i han lluitat per la justícia social, les llibertats i pel bé comú, amb l’honestedat i convenciment de les seves idees, que en molts casos van donar la vida sense res a canvi. I no facin ni cas del discurs d’aquests personatges indignes, que insulten, i intenten degradar la memòria i lluita d’aquestes opcions d’esquerres.
Als dirigents, gens de respecte, aquests al final han lluitat per a una cadira i un sou, i van renunciar a la seva ideologia i les idees les van llençar a la claveguera, i molts al servei d’un model que van legitimar per a garantir-se privilegis. La socialdemocràcia a més de renunciar a tot el seu ideari, va legitimar el nou règim l’any 1977, i ha estat la prostituta al seu servei.
Cal, doncs, recuperar la lluita per tots els mitjans, contra aquesta dreta extrema i l’extrema dreta, que en el fons són el mateix. I cal fer-ho amb el vot, però si cal amb tots els mitjans que faci falta per a derrotar-los, sense dilacions, dubtes, ni pors. La dreta i els seus sicaris de l’extrema dreta, no han tingut mai dubtes a utilitzar tots els mitjans per a garantir-se el domini i control de la societat. Quan han perdut pel vot, han utilitzat la corrupció i totes les eines de l’Estat corrupte espanyol, incloent-hi el cop d’estat militar, amb la via criminal. Per desgràcia, l’estat espanyol és un dels millors exemples d’això.
Alguns ara fan grans escarafalls i discursos sobre Vox, com hem arribat a aquesta situació, ara que hem de fer, és una vergonya que el PP tingui el seu suport i els permeti arribar a les institucions. Tota una veritable farsa, i molta hipocresia.
Amb la farsa de la transició i l’amnistia, va posar els fonaments per a garantir que els franquistes fossin absolts de la seva criminalitat. No hi va haver depuracions, ni exigència de responsabilitats criminals, es va optar per l’oblit. Llavors, tant en els àmbits econòmics, empresarials i les institucions de l’Estat, han viscut amb plena impunitat fins als nostres dies. Ben protegits pels mitjans de desinformació de Madrid.
Aliança Popular primer, i el PP després els va tenir dins, fins que estratègicament van sortir a la llum, posant en marxa un nou partit, que faria la feina bruta d’un discurs plenament franquista, sense cap ètica, ni escrúpol, i ben protegits pels mitjans desinformació afins, la Judicatura, l’Exèrcit, les forces policials i la guàrdia civil, així com alguns sectors econòmics. I per una conjuntura favorable on l’extrema dreta europea ajudava a la seva implantació.
Mentrestant, des de l’any 1977, PcE i PsoE, anaven treballant per l’oblit i la desmobilització, havien renunciat a tot, i al llarg dels anys no van fer res, per acabar amb els espais de control de la dreta extrema i l’extrema dreta a les institucions. I així, la bèstia anava fent en un Estat corrupte que els protegia. I gràcies als cagadubtes del PsoE, que quan han governat no han fet res, per a eliminar-los, al contrari, a alguns els ha promocionat i protegit. Personatges com el ministre Marlasca i la ministra de defensa, la Sra. Robles, on han negat la influència de l’extrema dreta a la Judicatura, les forces policials i entre els militars, tractant-los com una mera minoria sense cap influència, i mantenint el discurs de fer-los la pilota. Obviant, que on hi ha casernes militars i policials en les eleccions, són dels grans espais de vot de l’extrema dreta. I es dona per fet, que l’actual monarca es de la seva afinitat ideològica.
Per tant, l’aparició de Vox de forma efectiva, conflueix amb l’aparició de dos moviments, l’independentisme amb el procés i el 15M amb Podem. Per tant, calia una força de xoc que confluís amb els interessos del discurs franquista i de record del passat, i contra els nous drets sorgits per les reivindicacions progressistes i feministes, així com la defensa dels drets universals. Calia un discurs de l’odi i contra l’esquerra, molt clar i contundent, ja que el PP era opció de govern, i se suposa amb un discurs moderat, tot i pensa com Vox en el fons. Només cal escoltar el discurs de la Sra. Ayuso, o l’alcalde de Madrid, a cop de piconadora eliminant els espais de record i homenatge de molts assassinats pel franquisme.
El discurs de Vox és fàcil i simplista, poca retòrica, i quatre conceptes bàsics, ben entenedors perquè la ciutadania l’entengui, sobretot, els més afectats pels problemes. Molt discurs de la unitat de la pàtria, encara que ells se la vendrien sense el més mínim escrúpol. Molta bandera preconstitucional, molta exaltació dels criminals franquistes, contra el dret de les dones i contra qualsevol desviació sexual. En una societat on hi ha un alt grau d’incultura política, on els missatges per les xarxes són simples, i uns mitjans d’incomunicació al seu servei, la combinació és perfecte.
En estar ben protegits per les institucions corruptes de l’Estat, el que no s’entén, és com un partit com aquest que fa apologia d’un règim criminal i terrorisme contra els drets universals, no està il·legalitzat. Per coses més simples a alguns partits d’esquerres, així es va fer, només cal recordar el País Basc i Catalunya.
I el que és pitjor, com ha passat sempre, les misèries i enfrontaments entre les anomenades opcions d’esquerres, els interessos per la cadira i el sou, no ajuden a eliminar aquesta xacra miserable que és la dreta extrema i l’extrema dreta. Al contrari, només genera desconfiances, dubtes i poca credibilitat, per tant, que molts votants es quedin a casa. I la desconfiança i la manca de credibilitat cada cop més elevada.
O l’esquerra, tota en general, recupera el discurs ideològic, sense pors, contraposat als brams de PP i VOX amb el seu discurs, utilitzant tots els mitjans de confrontació per eliminar-los, on el discurs ètic i ideològic sigui la força de combat, per a guanyar-los en tots els terrenys de confrontació.
Ni cordons, ni prejudicis, ni cagadubtes, contundència sense contemplacions amb tots els mitjans a l’abast. A uns miserables i criminals, no es pot anar amb un discurs ple de febleses. Tothom sap que utilitzen les institucions per a garantir-se recursos, com a espais d’influència del seu discurs, i deixem-nos d’hipocresia política, el PP i pacte perquè son igual que ells, per tant, no cal fer la retòrica de l’absurd.
Alguns afirmaven a Terrassa, no arribaran, som la Terrassa “roja”, d’esquerres…, avui de “roja” en tenim poc, aquells temps la lluita i el convenciment ideològic era evident, i aquests mai haurien obtingut ni un regidor. Ciudadanos va ser la primera falca, i ara els han substituït el PP i Vox, aquesta és la realitat que cal combatre, i tractar-los com el que són, una misèria humana a la qual no se’ls pot donar cap opció. I si diuen que això és antidemocràtic, doncs no mereixen el més mínim respecte, perquè no ho han sigut mai de demòcrates, ni han cregut en la llibertat, i perquè defensen a un règim criminal com el franquisme i ataquen els drets de les persones.
Per tant, ni un pas enrere, des de la dignitat de totes les opcions de l’esquerra, i per la dignitat i drets de totes les persones.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari