Fa uns dies el Sr. Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, va fer unes afirmacions d’alt risc i del tot incomprensibles, no entenc a que ve tanta puresa i escrúpols. “Si el PsoE pacta el govern amb el PP, deixo l’alcaldia i el partit”. Què passa, davant del desgovern municipal, ara busquem una excusa per plegar, la cadira ha deixat de tenir efecte pel risc de l’actual gestió política municipal i el cost que comportarà, ja no sabem com gestionar la relació amb l’oposició poc acostumats al pacte i negociació de veritat…
El risc d’aquesta afirmació és que es compleixi i l‘hagis d’assumir de veritat, i demostra el poc coneixement que té del seu partit i la seva evolució al llarg dels anys. Bé, acaba de fer un pacte de govern local amb la dreta, catalana això si, que conflueix amb el seu partit per la manca d’escrúpols, que CDC fa temps va perdre.
Alguns dels seus companys de partit, no han tingut cap problema en pactar amb el PP amb el que faci falta al llarg dels anys, i fa pocs dies a Tarragona, amb el PP i Unió. I a Lleida amb C’s. I a Andalusia amb C’s. Tot sigui per la cadira i el que comporta, no hi ha problema.
Avui, el PsoE, és un partit cada vegada més a la dreta, i per a garantir determinats interessos dels poders fàctics econòmics, ja que després els favors de govern són retornats amb les oficines de col·locació dels seus dirigents a entitats financeres i empreses, sobretot relacionades amb l’energia (el que alguns anomenen portes giratòries). Que molts dels dirigents de la vella guàrdia (mal anomenats barons), d’Andalusia i Extremadura i d’alguns dels dirigents a Catalunya (Chacons i cia.) vulguin la gran coalició de dretes (PP, PsoE i C’s) en comptes de fer un gir a l’esquerra, és més que evident. La seva trajectòria i evolució ho demostra. Un partit de dretes moderat com és el PsoE, que ja hauria d’haver-se desfet de la S i la O, per coherència, ja que no està tant lluny ni del PP ni de C’s, haurien de fer govern sense tantes excuses, ni justificacions.
Alguns afirmen que cal controlar el centre polític com a gran valor de moderació, perfecte. El centre sempre és la dreta, moderada, però la dreta. En cap cas és d’esquerres, ni moderada. El centre al final sempre treballa a favor pels poders fàctics econòmics, està al seu servei, sempre. Mirem històricament a qui ha afavorit aquest anomenat “centre polític”. El que alguns ara posen de moda en el seu discurs, la política del “canvi i progrés”, és la gran farsa, no vol dir res. L’objectiu és molta sensació de “canvi”, però en la direcció dels que manen de veritat.
I no parlem de “progrés”, que la seva concepció és molt interpretativa ideològicament. Com bé diu el Sr. Rivera de C’s, ja no hi ha dretes i esquerres, hi ha el centre com a gran eix vertebrador, la disjuntiva dretes i esquerres està passada de moda i fora de la realitat. Ara venen aquests amb el gran discurs de dretes de tota la vida, com si fos una novetat. Per això, quan es parla de cap referència al franquisme, a l’eliminació dels símbols, a la memòria històrica, a la recuperació de la dignitat i les tombes…, ells sempre s’abstenen o voten en contra, quina casualitat. Molts dels seus dirigents provenen del PP, amb alguna excepció del PsoE, que en algun cas ni als han volgut dins les seves files, el Sr. Rivera i el Sr. Girauta, en son dos exemples. És la dreta de sempre, amb disfressa de modernitat, res més.
I el que encara és més perillós, és que partits democràtics, integrats al sistema, que estan més a l’entorn de les esquerres, més moderats o més radicals, PODEM i les confluències territorials, la CUP, IU, EH Bildu, Nafarroa Bai…, siguin constantment criminalitzats com si fossin partits fora del sistema, tant pels tres partits de dretes (PP, C’s i PsoE), com pels mitjans de comunicació del règim i els sectors econòmics afins. No acceptant les regles del joc que ells tant en fan referència permanent, com l’aplicació dels programes que proposen, i ja no parlem quan això ho convertim amb una interessada defensa pàtria, on la dreta sempre la té més llarga, ja que és qui en té el patrimoni únic, la resta son traïdors. Això si, després es ven la pàtria al millor postor, ja sigui intern com extern, aquí no té escrúpols. I ja no parlem dels anomenats partits “independentistes (ERC- DiLL senzillament Convergència)”, que aquests ja tenen banyes i cues, i no tenen drets. Sort que, segons afirmaven alguns, “sense violència, tot es pot aconseguir en democràcia”, i això també afectaria als programes d’esquerres. De riota, el que no deien, és que sempre i quan no hi hagi una possibilitat de majories democràtiques que puguin implantar canvis de veritat, sempre i quan siguin molt minoritàries i en la marginalitat.
El centre sempre és la dreta, moderada, però la dreta. En cap cas és d’esquerres, ni moderada. El centre al final sempre treballa a favor pels poders fàctics econòmics, està al seu servei, sempre.
El PsoE, voldria un pacte de dretes amb C’s, i que la resta es mengés les seves propostes, PODEM i la resta d’opcions d’esquerres s’ho miren i s’abstenen en un servei patri. El PP li dóna suport extern i s’ho mira, ja que és la dreta dolenta i deixem pas a la dreta bona, i que segur que dóna satisfacció als poders fàctics econòmics, que un pacte així ja els aniria bé, sobretot, perquè l’aposta Rivera es va enfonsar per culpa d’una ciutadania inculta que no va en la bona direcció, i els tornaria a donar “ales”.
Per tant, i recuperant l’inici, l’Alcalde té un problema que a lo millor queda resolt i no ha de plegar, per temerari, un govern de dretes entre PsoE i C’s , amb suport extern del PP, i així satisfer els interessos fàctics, i barrar el pas als dimonis i perillosos esquerrans de tots colors i als irreductibles independentistes, passa que a algú se li ha oblidat que hi ha CDC que sempre pacte al servei dels mateixos poders fàctics, això si, catalans. A algú se’ls oblida, interessadament, que el capital no té fronteres ni sentits patris, i el diner és el seu únic referent. Com bé diu algú, els mateixos de la no existència de dretes i esqueres, que la lluita de classes no ha existit, ni existeix i que tothom té una oportunitat en el sistema, que li preguntin als que s’han enriquit i empobrit, en aquesta crisi ideològica i interessada.
Veurem què passa a nivell d’Espanya, però per un mal comentari de l’Alcalde, ha portat el problema o solució. A Terrassa, això sí, la cosa podria quedar solucionada amb el pacte amb C’s, que no en va dir res i que per exemple, ja li fa de crossa en molts moments votant sempre a favor, a excepció d’algun tema puntual, és clar, tampoc és qüestió de marcar proximitats, en un Ajuntament “independentista” que s’ha venut l’ànima. De riure per no plorar.
Veurem el final de la pel·lícula de terror que ens espera i que ningú esperi sorpreses… Al final sempre hi haurà la ciutadania perquè es torni a equivocar amb eleccions. També ho podem fer més fàcil, els hi donem l’opció als savis, que la democràcia els importa dos cogombres, que votin només els banquers, la patronal, la troica, el FMI, els barons del PsoE, els especuladors financers, els directors dels quatre diaris del règim, l’alt funcionariat de l’Estat i els quatre que més s’han enriquit, i tema solucionat. Problema resolt, estalviem despeses i deixar d’aguantar-los tot podrint-nos el cervell cada dia. O els portem a una illa abandonada a tots, i que s’entabanin entre ells. Això si, sense fauna que els aguanti, només faltaria això, que al final ho paguin els pobres ocells o d’altres animals, que no tenen cap culpa d’aguantar aquesta fauna altament tòxica.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari