Els mal anomenats partits constitucionals, defensors de la pàtria, embolicats amb la bandera espanyola, defensors màxims de la unitat territorial, del pensament únic, monàrquics, bàsicament de dretes i d’ordre, critiquen durament el procés independentista català tot considerant-lo una bogeria i un miratge, un projecte que no va enlloc, idealitzat i sense cap present ni futur.
Aquest catorze d’abril, de nou celebrem la proclamació de la Segona República Espanyola, una llum d’esperança i un desig de canviar l’Estat espanyol per, d’una vegada, acabar amb el vell règim caduc, ple d’ombres, corrupte, i on les classes dominants, els poders fàctics de sempre perdessin el seu poder i domini ideològic, cultural i econòmic.
Però aquella finestra oberta i els desitjos de canvi i llibertat, es van frustrar gràcies a un grup de militars criminals que amb el suport de determinats poders econòmics, l’Església, alguns militars i sobretot, amb el suport exterior d’Alemanya i Itàlia, van tirar endavant el cop d’estat, que va comportar una guerra civil de tres anys, l’exili, l’assassinat, la repressió i la dictadura de quaranta anys.
I també una transició que va ser una veritable farsa, que va permetre al franquisme perpetuar-se fins els nostres dies. L’Arcadi Oliveras, que fa poc ens ha deixat, en una de les entrevistes fetes, deia que si haguessin sabut el resultat de la Llei d’Amnistia, no l’haguessin acceptat mai, ja que sobretot va servir perquè als franquistes no se’ls demanessin responsabilitats, i així ens ha anat.
Aquest dia ens dedicarem a recordar aquella proclamació com hem fet durant molts anys, records, homenatges, penjarem la bandera republicana, i recordarem a tots aquells que van lluitar i morir per aquell règim. Ens hem acostumat massa a recordar aquell passat, i anem perden oportunitats per a recuperar-lo.
Per desgràcia, hem tingut moltes oportunitats per a recuperar el règim republicà , durant la transició, en els governs de PsoE que se suposava que era republicà, en el procés català…
El govern espanyol i els president del govern, afirmen que el PsoE és republicà i d’esquerres, i és més, té el desvergonyiment de celebrar el dia d’avui. La hipocresia i la manca d’escrúpols és més que evident. Ni son republicans, ni d’esquerres, ja que fa anys que van llençar per la claveguera el seu ideari, renunciant a tot.
I el mateix li passa al Psc, que alguns dels seus membres estan en àmbits i associacions que fomenten la Tercera República, això si que és cinisme pur, i encara és més lamentable i un miratge pitjor que el mateix procés independentista al que tant critiquen.
El pitjor homenatge i record que es pot fer aquest dia, és anar parlant i omplint-nos la boca de la República, ja sigui espanyola o catalana, com un mer concepte devaluat i gastat. Si de veritat es vol implantar un règim republicà, ja sigui a Espanya o Catalunya, el que cal és fer-ho. Acabar d’una vegada amb l’Estat monàrquic corrupte i sense sentit, i avançar de veritat amb un canvi de règim.
Ara, si algú pensa fer-ho amb partits que ja fa anys que van renunciar-hi de forma evident, o amb aquells que parlen de República sense més i on determinades elits de la burgesia de la dreta espanyola o catalana només ho fan servir com a mera estratègia de confrontació com és el cas d’alguns dirigents polítics catalans, però que tampoc tenen un interès evident per a canviar res.
La ciutadania, observa amb descrèdit a uns polítics i partits, que parlen de República, i després defensen la monarquia i la consoliden. Uns cagadubtes permanents, que el més important es garantir-se la cadira i el sou, i no volen corre el risc d’agitar a les masses, no sigui, que perdin el control com ha passat amb el procés català.
Per desgràcia, continuarem fen mers homenatges, seguirem recordant aquells temps, i als nostres avis i pares, que van creure que tot aniria millor, fins que els van esclafar sense miraments un grup d’assassins. Seguirem amb la nostàlgia, i alguns amb el desig que d’una vegada s’acabi aquest règim i de veritat, recuperem la República, els seus valors i el canvi.
Per molt que la dreta espanyola (PsoE-Psc, PP, VOX, C’s) parli de gran país, de ser els millors, de ser una democràcia plena…, la veritat és que som un Estat fallit, amb moltes deficiències democràtiques, amb unes institucions corruptes i plenament reaccionàries plenament dominades per un franquisme pervivent, i un Estat al servei de les classes dominants de sempre.
Per tant, algun dia haurem de deixar de fer homenatges i records al passat, i mirar el futur amb un canvi de règim, que haurà de ser republicà. Com el 31 d’abril de 1931, on havien anat a dormir monàrquics i van despertar republicans, doncs això és el que la força de la ciutadania ha de recuperar.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari