[Salvador Pérez] Una nova oportunitat perduda en l’aprovació del nou reglament i Comitè de residus

No Comment

L’últim Ple ha aprovat de forma definitiva el Reglament per la millora de la neteja i la gestió de residus de Terrassa. El seu objectiu és ser l’eina participativa de la ciutadania per a afrontar el problema de la neteja, però sobretot de la gestió dels residus, que no és només un problema de com gestionar, sinó mediambiental important. Cal tenir en compte que no afecta només la recollida, transport i tractament dels residus generats, sinó que ha de determinar una estratègia per a reduir-ne la generació i què fer-ne, amb aspectes relacionats amb el model de consum, els hàbits i comportaments, els impactes i els nivells de contaminació en el medi, la incidència sobre el Canvi Climàtic, l’educació ambiental, l’aplicació de normes i regulacions…

I en tots aquests aspectes la ciutadania té un paper important i estratègic, ja que en moltes de les accions en seran els protagonistes directes de les solucions, juntament amb altres actors com les activitats econòmiques, els responsables polítics, les legislacions i lleis. Per tant, la ciutadania ha de participar de tots els processos de forma activa, col·laborativa i responsable, amb sentit crític i constructiu. Això vol dir una nova governança i la creació d’espais de debat, reflexió i decisió on ciutadania, responsables polítics i col·lectius i entitats diverses busquin solucions i propostes per millorar i afrontar el problema de veritat, a més de generar una consciència col·lectiva per afrontar els problemes mediambientals.

El problema greu, és que els responsables polítics és malfien de la ciutadania, no entenen, ni volen que aquesta estigui present en tots els nivells de la gestió del problema, consideren que són una interferència en els seus interessos partidaris i perden protagonisme, limitant les seves decisions. Fins ara ho han tingut fàcil, una ciutadania dòcil, escalfa cadires, disposada només a escoltar allò que se li volia dir, sense entrar mai en el fons, això volia dir, una manca de transparència més que evident. Per això el problema dels residus s’ha enquistat, està fora de control i la incapacitat de resoldre i afrontar el problema real, no existeix.

I això és el que està passant tant en el problema dels residus, com a l’hora de determinar les eines de participació. El primer problema, ha estat que per a determinar aquesta eina, portem més de quatre anys de debat i confrontació entre els governs municipals, l’anterior i l’actual, i les entitats veïnals, després de la fracassada Taula de Residus.

Quan semblava que la possibilitat de posar en marxa un Observatori de la neteja i la gestió dels residus de Terrassa, era un fet, l’actual govern troba una nova excusa amb la utilització justificativa del Secretari i Interventor municipal, que ho impedia com a proposta, amb unes explicacions bastant absurdes i surrealistes. Al final s’accepta que sigui anomenat “Comitè per a la millora i la gestió dels residus de Terrassa”, després de diferents debats en un grup de treball entre tècnics municipals i representants tècnics de les entitats veïnals, s’arriba a una proposta de Reglament (que en el noranta per cent dels continguts, era exactament igual que el de l’Observatori inicial). Aquesta proposta passarà pels diferents filtres dels serveis municipals implicats i dels partits polítics municipals tant del govern com de l’oposició.

En la proposta de Reglament presentat, hi ha un punt de no acord entre el govern i les entitats veïnals, el que fa referència a la participació de dos representants escollits pel Plenari del Comitè per a participar dins el Consell d’Administració d’Eco-Equip. Recuperant el que ja havia estat fa uns anys i el que s’ha fet amb Taigua (empresa municipal de l’aigua). El motiu d’aquesta proposta és millorar els aspectes relacionats amb la màxima transparència, estar en el lloc central d’informació i decisió, i on el Comitè hi tingui el protagonisme que mereix, a més d’ajudar a millorar els aspectes relacionats amb la participació de la ciutadania en els diferents àmbits i òrgans.

El govern va eliminar i no va acceptar aquesta proposta, i les entitats veïnals van presentar les al·legacions al respecte per a garantir aquest punt de participació, en el procés d’exposició pública en l’aprovació inicial del reglament.

Com és preceptiu, l’Ajuntament havia de respondre a les al·legacions presentades per les entitats, cosa que es va negar a fer, tot indicant que ho faria en una sola resposta en el Ple de maig. Per tant, les entitats veïnals no entenien aquesta postura, i el nivell d’ocultació, manca d’informació i transparència, ja començava a generar una estat de sospita que les al·legacions no tirarien endavant, i s’estava utilitzant un mer subterfugi, on el govern municipal demostraria una manca de voluntat i credibilitat més que evident.

I així va ser, el Ple municipal de maig va aprovar el reglament amb els vots del govern, i no va acceptar les al·legacions de les entitats veïnals, amb una justificació cada vegada més surrealista, arribant al ridícul més evident. De sobte va aparèixer un article que limita la participació en els Consells d’Administració de les empreses municipals, quina sorpresa, una de nova. En el seu moment s’utilitzen les figures del Secretari i l’Interventor, i ara un article que res té a veure amb el tema, per no dir la veritat, senzillament, que alguns la participació de la ciutadania no se la creuen, ni la volen, estan per les sensacions i caricatures participatives, però ben lluny de jugar-hi fort, sense pors i acceptant la màxima disponibilitat i voluntat de les entitats ciutadanes i en concret, les veïnals, per a afrontar de forma compartida el greu problema dels residus, on els propers anys encara serà més evident.

Fins ara, tant el govern actual, com els anteriors, en aquest problema s’ha perdut la carta de navegar, on el nivell d’incapacitat i irresponsabilitat és més que evident. No hi ha una estratègia clara de com afrontar el problema, es van aplicant solucions sense sentit, i tot s’ha convertit en una disbauxa creativa, però que en cap cas aconseguirà cap dels objectius a què estem obligats, tant en la reducció dels residus, com en la recollida selectiva, com en els impactes mediambientals resultat de la mala gestió i la incapacitat, com dels costos econòmics a curt i mig termini a que ens obligarà la mala gestió del problema.

Per tant, l’aprovació en la forma que s’ha fet del Reglament i del Comitè, ens generà molts dubtes, mals auguris i la credibilitat del govern s’ha reduït. És més, s’ha perdut una oportunitat de fer més creïble l’eina, el procés participatiu i l’aproximació a les solucions del problema.

Properament, es procedirà a constituir el Comitè, i les entitats que hi participin tindran una gran responsabilitat per a fer que sigui una eina útil, que funciona i que la ciutadania és capaç de deixar-se d’interessos ocults on el govern ha demostrat la seva incapacitat, i no creure en una ciutadania adulta, responsable i capacitada. La no acceptació de les al·legacions de les entitats, només ha fet que generar molts dubtes, que ara caldrà contradir, i seguir exigint de forma permanent i reiterada, que cal estar presents en el Consell d’Administració d’Eco-Equip, digui el que digui el govern, que de forma barroera s’ha amagat darrera un Ple amb subterfugis infantils i que demostren poca credibilitat i sobretot, un baix nivell de responsabilitat, perdent una bona oportunitat de demostrar que posa tot l’esforç i voluntat en la màxima participació.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75