La resolució de l’expedient del Síndic Rafael Ribó, emesa a petició de diverses entitats locals, tomba definitivament la consulta realitzada per l’Ajuntament per no gosar de plenes garanties democràtiques, i insta a què es doti d’un reglament adequat per dur a terme un procés participatiu més adient en l’elecció a Síndic municipal.
No hi havia garanties de confidencialitat de qui efectuava el vot, ni garanties de fiabilitat dels resultats obtinguts. Així de contundent es mostra el Síndic de Greuges de Catalunya Rafael Ribó en la resolució de l’expedient sobre el procés participatiu d’elecció a Síndic local. L’informe dóna una altra garrotada a l’Ajuntament al respecte del fallit procés d’elecció, al temps que dóna la raó als denunciats, el principal d’ells l’Observatori Ciutadà Municipal, a qui ha fet arribat un document de 14 pàgines amb la valoració del procés, un cop estudiades totes les al·legacions rebudes. L’informe es pot llegir sencer aquí.
També un cop estudiades les explicacions donades per l’equip de govern, responsable del procés participatiu. Aquest procés es trobava en suspens després de la seva paralització, quan l’alcalde va aturar el nomenament just abans del ple municipal del gener de la candidata que havia obtingut el major número de vots, en aquest cas Isabel Cazorla, donades les diverses crítiques rebudes. El candidat Joan Tamayo havia rebut el major número de vots a través de la única urna física habilitada en la consulta.
En aquest sentit, també queda desacreditada la negativa del tinent d’alcalde Alfredo Vega d’anular el procés, tal com demanà el mateix OCM el passat mes de gener. En la seva resposta, el regidor negà qualsevol error en el procés consultiu, tot considerant-lo «legal encara que millorable».
De fet, aquestes crítiques formulades s’han mostrat del tot encertades, d’acord amb l’expedient del Síndic de Greuges de Catalunya. L’informe emès pel Síndic Rafel Ribó es mostra contundent en les seves conclusions vers el mètode de votació emprat: ni permetia la identificació fefaent de la persona que desitjava emetre el suport, ni garantia la confidencialitat i el secret de vot, ni garantia la fidelitat dels resultats obtinguts.
D’aquesta forma, la consulta telemàtica, la qual havia aixecat gran part de la polèmica, ha quedat definitivament en entredit. Es constata que la plataforma digital Consensus “no es pot equiparar amb un sistema de votació electrònica, fonamentalment perquè no permet la identificació fefaent de la persona que desitja emetre un vot”. A banda de que “no és del tot fiable en relació amb la necessitat de garantir la confidencialitat del vot”, i sobretot, apunta a que “és possible que la persona que fa l’acte físic d’emetre el suport a una candidatura sigui diferent a la persona que s’identifica com a emissor del suport, com sembla ser que ha ocorregut en aquest cas”. Hem de recordar que les dues candidates amb major nombre de suports telemàtics, admeteren que havien recollit signatures de persones i que seguidament havien emès el vot per elles mateixes, i amb el consentiment del mateix ajuntament.
Moment de l’escrutini dels vots presencials a la Sindicatura de Greuges municipals el passat mes de desembre. Foto AJT
Donada la falta de cap reglament específic que validés una consulta amb plenes garanties democràtiques, a l’informe es recrimina a l’ajuntament que no apliqués la llei de consultes no referendàries 10/2014, de 26 de setembre. Així ho determina l’escrit del Síndic: «la participació a les consultes populars no referendàries es pot fer per mitjans electrònics, sempre que es garanteixi la seguretat en la identificació del participant, la no-duplicitat o multiplicitat de participació d’una mateixa persona, el secret del vot, de manera que no es pugui establir cap vinculació entre l’opinió expressada i la persona que l’ha emesa, la seguretat del vot electrònic per a impedir l’alteració de la participació o dels vots emesos, i la transparència suficient perquè els actors interessats puguin dur a terme una observació i supervisió independent i fonamentada». Així doncs, tots aquests preceptes no s’han complert en la consulta que es pretenia donar per vàlida.
Un altre aspecte que es considera de gravetat és que el procés engegat per l’ajuntament no establia cap mecanisme independent que permetés a les associacions i organitzacions interessades observar i supervisar el desenvolupament del procés de participació.
Per tots aquests motius, la institució insta l’Ajuntament a que no es tornin a repetir les manques de garantia que aquest procés ha propiciat. I a que s’executi de nou un procés participatiu que, prèviament i aquest cop sí, “aprovi les normes reglamentàries necessàries per desenvolupar allò que marca el mateix mandat del Ple recollit a l’article 4 del Reglament del/la Síndic/a municipal de Greuges de Terrassa”.
Al temps, el Síndic de Catalunya s’ofereix a col·laborar amb l’Ajuntament de Terrassa en l’elaboració d’una nova sistemàtica per tal d’avançar en el procés d’elecció i nomenament del síndic/a municipal de greuges. El Síndic ha informat igualment a l’entitat OCM que ha demanat a l’ajuntament que l’informi de les mesures que s’adoptaran sobre el cas, i que els posarà al corrent de les actuacions que seguirà.
Ara s’han de veure quins seran els propers passos del consistori en aquest assumpte, i quina determinació farà al respecte del nomenament a Síndic, una figura que promou la defensa dels drets humans a nivell local i que aviat arribarà a un any sense càrrec.
Redacció
Deixa un comentari