L’Ajuntament de Terrassa té 134 contractacions externes de serveis (si es compten les adjudicacions de servei mitjançant procediment obert i procediment negociat). Es pot constatar que a Terrassa «l’abús d’aquesta pràctica ha pervertit el mecanisme, convertint-lo en una cultura política que entén les externalitzacions com un mecanisme per estalviar-se diners, considerant el servei com un problema que s’estalvia», denuncia Terrassa en Comú en un comunicat publicat la passada setmana. Aquesta cultura de l’externalització, afegeix, ha generat una situació l’objectiu de la qual és «estalviar despesa per part del titular del servei, provocant una precarització laboral de les persones que hi treballen, així com una opacitat en la gestió del servei per la pèrdua del control i del coneixement de les condicions en què s’està prestant.»
Exemples d’aquesta situació són el servei d’abastament d’aigua, el servei de neteja dels edificis municipals, el Servei d’Ajuda a Domicili o el servei de menjadors de les escoles com «el més greu i significatiu». En el moment d’aprovar l’adjudicació, recorda, ja van alertar del «greu risc de precarització en què podia caure el servei, ja que enteníem que l’oferta guanyadora ho feia gràcies a una baixa econòmica que consideràvem temerària». I el risc ha esdevingut realitat. Per una banda l’empresa durant la vigència de la concessió ha modificat el conveni laboral mitjançant el qual es regulaven les condicions laborals de les monitores passant d’un conveni del marc de la Restauració a un del Lleure, fet que ha comportat una significativa pèrdua de drets laborals de les monitores. Per altra banda, persones del mateix servei i usuàries diverses de la comunitat educativa, afirmen des de TeC, expliquen i confirmen que «la quantitat de menjar servit ha estat clarament racionalitzat i que existeixen casos en què els nens i nens es queden amb gana per l’escassetat de menjar». El més greu de la situació és que des de l’equip de govern municipal i específicament el responsable polític Alfredo Vega, quan se’ls ha preguntat no tenien cap tipus de coneixement de la situació i encara pitjor han arribat a negar-la.
Aquestes 134 contractacions externes suposen un pressupost de licitació d’uns 27Meur; d’entre elles 6 superren el milió d’euros (Subministrament d’energia elèctrica per a l’Ajuntament i per als seus organismes autònoms i societats municipals (4.400.110,75€), Servei d’Atenció Domiciliària (3.797.233,98), Neteja edificis municipals (2.882.000€), Projecte TEI (2.020.681,15€), Manteniment de zones verdes (1.764.186€) i Serveis de menjadors del PAME (1.080.590€).
Davant d’aquesta realitat, conclouen, l’Ajuntament es troba amb dues problemàtiques: la primera, el procediment mitjançant el qual l’equip de govern decideix què es pot gestionar de manera directa i què és convenient concessionar i amb quines condicions. La segona és que, un cop concessionats, quins mecanismes existeixen per fer el seguiment del compliment de les clàusules establertes.
Al llarg d’aquests anys de mandat, recorda TeC en el comunicat, hi ha hagut dues propostes que han treballat aquest tema. La primera presentada per la CUP el mes de juliol de 2016 per a la creació d’una Comissió tècnica, un espai per deliberar i ponderar els criteris per decidir el model de gestió dels diversos serveis. Un fet positiu, però que «s’ha de definir amb major claredat els seus objectius i funcions, sistematitzar i programar el seu funcionament, establint una coordinació efectiva amb els diferents serveis tècnics».
La segona, el juliol de 2017 a proposta de CUP, ERC-MES i TeC per tal d’implementar un servei de control i seguiment de la qualitat dels serveis públics gestionats de forma indirecta d’acord amb determinats indicadors, a l’àrea de Serveis Generals i Govern obert. Una proposta de la que a hores d’ara no hi ha cap notícia.
La proposta presentada per TeC ara continua en la línia de les dues accions demanant la redacció en el termini d’un mes un reglament de la Comissió Tècnica de Contractació en el que es defineixin, entre d’altres, funcions, composició i funcionament, i un calendari de la seva activitat. Un segon acord demana crear en el termini de 3 mesos l’Observatori de la Contractació pública de l’Ajuntament de Terrassa com un òrgan consultiu. Un Observatori que ha de conèixer el conjunt de contractacions vigents, inclosos els contractes programa amb les empreses municipals, i informar de totes les incidències que es produeixin en el seu desenvolupament; ha de redactar informes sobre la gestió i seguiment de les concessions; elaborar un informe anual, així com habilitar els mecanismes necessaris que permetin a la ciutadania aportar informació respecte al funcionament dels serveis contractat, entre altres funcions.
Deixa un comentari