El ballet de Catalunya ens va portar el passat 9 i 10 de novembre la seva última creació, Don Quixot, exhaurint les entrades ambdós dies.
Imatges de Josep Guindo
Com si es tractés d’una màquina del temps, així ens van fer sentir a tots els assistents en entrar a l’auditori del Centre Cultural de Terrassa, on els ballarins, sota la direcció artística d’Elías Garcia i Larissa Lezhnina, ens van traslladar a l’Espanya aragonesa, manxega i a la capital catalana, Barcelona, de l’època romàntica dels cavallers, jugant amb uns canvis d’escenografia que ens permetien acompanyar a Don Quixot en les seves peripècies.
Un espectacle ple de colors, energies i festivitat, tot conduït per l’actor Joel Minguet que, amb la seva gran interpretació narrativa, duia als espectadors i espectadores als paratges on es desenvolupen els esdeveniments de la història escrita per l’autor de l’obra original, Don Miguel de Cervantes.
El nostre ballet de Catalunya, tot i que no deixa de ser un nadó d’aproximadament dos anys, ens va delectar amb unes coreografies molt diverses on s’apreciava tant la dansa espanyola, la clàssica, la neoclàssica i els balls populars,tot jugant amb complements com la capota, els ventalls i les castanyoles, conjuntat amb un vestuari adient a l’època, que complementaven als balls amb una aparença més acurada.
La interpretació dels ballarins de la companyia conjuntament amb la col·laboració d’alumnes de dansa espanyola de l’Institut del Teatre va estar a l’altura dels millors ballets en tècnica, interpretació i dificultat. La música es va poder escoltar en directe amb la cantaora Cristina López acompanyada de dues guitarres espanyoles, a les mans de Juan José Barreda i José Zarco.
Per acabar l’espectacle, els ballarins ens van regalar uns solos que van fer gaudir de l’habilitat i els fonaments tècnics adquirits on les persones assistents van ovacionar a cada un d’ells.
Leo Sorribes, director general del ballet de Catalunya, va sorprendre a tothom sortint a l’escenari. Sota la petició del director artístic Elías Garcia, va promoure com a primera solista a la jove ballarina de només vint-i-dos anys Rebecca Storani, lloant-la pel seu esforç, treball, constància i tenacitat.
Entre el públic en aquesta ocasió, i per a sorpresa agradable, hi havia gran diversitat d’edats, infants amb la seva família i grups d’adolescents que estudien ballet, a part del nostre públic assidu de mitjana edat cap amunt.
Cal destacar que els dos dies d’actuació es van exhaurir les entrades. Realment feia goig veure un amfiteatre on no cabia ni un sol molí de vent més.
Com sempre recordar que el pròxim ballet que ens porta el Centre Cultural de Terrassa és el ballet de Moscou que ens presentarà “El llac dels cignes” en dues funcions el 17 i 18 de novembre. Una gran obra clàssica dirigida per Timur Fayziev.
Marta Bieto, professora de dansa
Iona Janer Bieto, estudiant
Deixa un comentari