Pantaleó en format acústic al Kau de les Fades

Pantaleó al Kau de les Fades. Foto: MB

El Kau de les Fades, ubicat al Torrent Monné del Parc de Vallparadís, s’està convertint en el punt de trobada dels músics de la ciutat de Terrassa aquesta primavera. Després de Joan Colom Big Bang, el dissabte 18 d’abril va ser Pantaleó qui va oferir un concert en format taquilla inversa. Aquesta banda d’indie-pop, liderada per Gerard de Pablo, va presentar en format acústic les últimes cançons incloses al seu primer disc “Reina Victòria” (La Bucbonera Records, 2015) gravat per Tomàs Robisco i el qual sortirà a la venda el setembre vinent.

Tot i que la banda completa està formada per Santi Ciurans a la bateria, Jordi Massana al baix, Txus Costalago als teclats, Oriol Corroto a la guitarra elèctrica i Gerard de Pablo a la guitarra rítmica i veu, dissabte passat vam parlar amb en Gerard i en Txus i això és el que ens van dir:

– Quina evolució ha fet Pantaleó després del Sona9? Recordeu la data exacta de la creació de Pantaleó?

Gerard: La data exacta no, però cau al novembre de l’any passat. Vam engegar amb una maqueta presentada al Sona 9 i a la Fira de Música al Carrer on vam encetar el primer concert.

Txus: Deu fer un any i mig,

– El vostre disc “Reina Victòria” és un clar homenatge? Quina serà la data de sortida?

Gerard: En principi treiem disc al setembre. El títol ve donat pel mític bar de Terrassa, el “Reina Victòria” on hi va passar una història en primer lloc, i n’hi han passat d’altres posteriorment. Suposo que tothom té la seva… Tant aquest títol com la idea de composar i escriure les cançons i cantar-les en català va néixer en aquest lloc així que, en record i per honorar l’espai, el títol del disc ha acabat essent “Reina Victòria”.

– En la darrera dècada s’ha imposat l’indie a l’escena catalana. Què us sembla l’etiqueta d’indie-pop de Pantaleó?

Gerard: Bé, cadascú que hi posi l’etiqueta que vulgui. Això implica que cadascú se la faci a la seva manera. Hi ha qui escolta més indie, d’altres escolten més pop, d’altres escolten altres estils… El que està clar és que tenim influències de diversos estils i, d’aquesta manera, cadascú pot interpretar la nostra música com cregui convenient. No ens molesten les etiquetes. No ens preocupen, tampoc.

– Després de la Fira de Música al Carrer de Vilaseca (FIM) i el Premi Juventut del sona 9… us descriuríeu formiguetes o tsunamis dins l’escena musical catalana?

Gerard: Ni formiguetes ni tsunamis. Crec que sóm més aviat ocellets perquè hem anat amb bon vent des del començament, un vent bastant favorable.

Txus: No hem parat des del principi. De fet, hem anat encadenant una cosa amb l’altra: primer vam gravar un EP amb tres temes, després ja vam fer alguns concerts com el de Vilaseca, i d’aquí vam encetar el concurs del Sona 9 que ens ha portat a gravar el disc i estar al punt on ens trobem ara.

– Diari de poeta a les vostres cançons?

Gerard: No, diari a seques diria… Es tracta d’un dietari d’anècdotes, d’històries i de temesque, al posar una melodia i donar-li un nom, m’ajuden a recordar per sempre o a tancar escletxes obertes. De fet, tothom qui hagi escrit o faci qualsevol activitat artística canalitza l’energia de la mateixa manera per exterioritzar coses que, d’una altra manera, és impossible.

– Creieu que aquest disc us defineix com a músics generacionals? O sigui, creieu que marcarà una generació?

Gerard: Ens encantaria! No ho sé perquè això depèn de la gent. Tant de bò!

– Què heu après en tot aquest recorregut?

Gerard: Bé, que el que fem agrada. Ens arriba el missatge que la gent es fa seves les cançons. També hem après a saber-ho compaginar amb la nostra vida.

Txus: Ho estem aprenent, encara.

Els propers concerts seran: