66 entitats, organitzacions i partits de tot el país convoquen la manifestació per l’Aigua, 19 març

No Comment

Terrassa pot ser punt inflexió, per la recuperació de l’aigua dret humà, bé públic, gestió pública

Cartell mani aigua 19 març

 

 

«La manifestació del 19 de març reivindicarà l’aigua com a bé públic i dret humà, defensant la gestió pública com a fórmula més coherent i millor», afirmà en Paco Zaurín, en nom de la Taula de l’Aigua de Terrassa, a la roda de premsa informativa sobre la mobilització ciutadana convocada a la ciutat. «Però tant important és el segon motiu: combatre el xantatge que l’empresa Mina d’Aigües i Agbar estan fent directament i explícitament contra les institucions democràtiques i representatives de la ciutat i, en conseqüència, contra la ciutadania egarenca».

«Es resisteixen, i molt, a acceptar la decisió molt amplament majoritària del Ple municipal», afegí en Zaurín, i ho fan intoxicant, aprofitant el poder econòmic, intentant atemorir els poders públics i la pròpia ciutadania. Però la lluita per la gestió pública, participativa i democràtica de l’aigua a la ciutat, alertà, «forma part d’una onada mundial de consciència ciutadana i pública que vol recuperar els bens públics i treure’ls de les mans de qui només vol fer negoci i extreure’n guanys».

Tot indicaria que ha començat la fi d’aquell discurs segons el qual tot lo públic és poc més o menys que ruïnós o, directament, un desastre, mentre que lo privat seria entre meravellós i fantàstic. Zaurín cità dades d’un informe de comptes de l’Estat amb conclusions molt clares al respecte, «s’ha acabat el mite de l’excel·lència i avantatges del sector privat».

En tot cas, des de la Taula i Aigua és Vida, les dues organitzacions convocants, que compten amb el suport de 64 entitats més de tot el territori del país i, fins i tot, d’abast estatal, no es fa una defensa abstracta de lo públic, sinó que es proposa i exigeix un model de gestió «totalment transparent, participativa i, per tant, democràtica, que sigui referència en el manteniment dels drets i garanties de les persones treballadores del servei».

Representants d'entitats convocants de la manifestació del 19 de març. Foto MLRS Representants d’entitats convocants de la manifestació del 19 de març. Foto MLRS

Una batalla decisiva a nivell de País i Estat

La municipalització de l’aigua a Terrassa és «una de les batalles més importants a nivell de país» sentencià en Pau Ortínez, en representació de l’entitat Aigua és Vida. Pot ser que esdevingui «la primera gran ciutat en recuperar la gestió pública», subratllà, «i poden venir altres, com Barcelona o Badalona i ciutats grans i petites a Catalunya i pel país».

Aquesta onada, insistí en remarcar, ho és per la «gestió pública, que per ser-ho només pot ser participativa, amb control ciutadà, ecològicament i mediambientalment eficient, respectuós». En Ortínez acabà informant que la seva entitat, d’àmbit català, està convocant i cridant tota la ciutadania del país a venir a Terrassa, «que vingui tothom a defensar que l’aigua és un bé essencial i no pot ser mercaderia».

Paco Zaurín (Taula Aigua, amb samarreta blava) Ramon Clariana (FAVT) i Pau Ortínez (Aigua és Vida). Foto MLRS Paco Zaurín (Taula Aigua, amb samarreta blava) Ramon Clariana (FAVT) i Pau Ortínez (Aigua és Vida). Foto MLRS

Suport majoritari del Ple municipal i de l’alcalde Ballart

En nom del PSC (no de l’equip de govern, ja que el soci, el PdeCAt, abans CiU, no defensa la gestió púbica directa), el tinent d’alcalde i responsable de l’àrea, Marc Armengol, portà el suport de la seva organització i del propi alcalde a la mobilització del 19. «És un pas més en el camí encetat, que compta amb el suport de 20 dels 27 regidors». Armengol garantí l’esforç de l’organització per fer de la manifestació un gran èxit.

En nom de Terrassa en Comú, el portaveu Xavi Matilla destacà la importància de la manifestació i de tot el procés de mobilització, perquè «palesa una nova consciència col·lectiva sobre la gestió dels bens comuns». També considerà un element clau i ja un gran «èxit d’aquesta lluita el nivell de unitat i consens»: D’una banda, amb una organització ciutadana com a motor i amb capacitat de posar el tema en l’agenda política. De l’altra, amb el canvi institucional a Terrassa, que ha permès establir sintonia amb la ciutadania. «Cal continuar el treball conjunt, cadascú en el seu àmbit, institucions i ciutadania».

botomalarrassa

La finalització de contractes i concessions de serveis municipals és un fet quotidià i normal arreu, també a Terrassa, explicà l’Isaac Albert, en nom del grup municipal d’ERC-MES, «però aquí, Mina i Agbar no accepten això, i estan menystenint el Ple municipal, que s’ha definit pel canvi, i estan menystenint la ciutadania egarenca. És un fet molt greu aquest», sentencià. Albert garantí també la crida i mobilització pel 19 de març.

«Aquest és un moment històric», declarà la regidora de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) Maria Sirvent, el del canvi de registre i model. Tot informant que la seva organització ha donat suport des del primer moment a la Taula, alertà que ho continuaran fent «perquè la gestió del servei exigirà participació i fiscalització». Destacà també la importància del «treball col·lectiu com a motor del procés, un exemple de què és el millor per impedir que el capital s’apropiï del bens públics i comuns per fer negocis particulars, una societat organitzada».

Garantir els drets de les persones treballadores

Des de la defensa sense matisos dels serveis públics, en Sergi Martínez de CCOO incidí en la necessitat d’entendre que aquest procés per anar bé i ser plenament coherent ha de «garantir les condicions laborals de la plantilla de professionals que hi treballa». Tampoc en aquest àmbit cal descobrir res de nou. De fet, estaria en la línia de clàusules socials i laborals que s’impulsen des de els propis sindicats i altres entitats, i que cada vegada més ajuntaments aproven a l’hora d’establir condicions per a qui vulgui presentar-se per realitzar serveis municipals.

«Caldria que aquesta municipalització del servei d’abastament d’aigua obrís la porta a la municipalització de tots els serveis públics municipals», plantejà per la seva banda el representant del sindicat CGT, Josep Maria Pi, tancant així d’una vegada el cicle de privatitzacions i/o externalitzacions que durant les darreres dècades de neoliberalisme desbragat ha permès que el capital privat es fes amo dels assumptes públics.

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari