Referent al nou Districte 7, que ja vàrem fer algunes reflexions, tornem al tema. Segons l’equip de govern que és qui promou aquest projecte, els fets que ho motiven són: la demanda històrica dels barris de Can Parellada i Les Fonts de Terrassa, el fet d’estar aïllats del municipi que li donen un sentit propi i millorar la descentralització administrativa.
Les motivacions plantejades, són una mera justificació interessada i partidista, que no té cap criteri objectiu que la sustenti. Una altra justificació és que ha rebut tot el suport polític dels grups municipals ja que cap ha votat encontra, i té el suport de les entitats del territori afectat i d’algunes del mateix Districte 3.
També s’ha demostrat que abans de la seva aprovació ni tant sols s’ha debatut en el si del Districte 3, al marge de la última convocatòria (29 de maig) quan ja està en ple procés d’aprovació. Manca respondre a les al·legacions plantejades per la nostra entitat.
Anem a les motivacions:
Demanda històrica: En tots els temes hi ha demandes històriques i sobretot de molts barris de la ciutat, i els equips de govern de torn, ni les resolen, ni les assumeixen, i podríem posar molts exemples en aquest sentit. El nivell d’incompliments ens portaria a omplir un munt de folis. És més, hi ha un exemple que afecta a Les Fonts en quant a la reivindicació de ser un sol barri i no ser un barri partit administrativament entre Sant Quirze i Terrassa, i aquest és el principal problema d’aquest barri, i ser perifèric dels dos municipis amb el que això comporta.
El fet d’estar aïllats: Aquest és un fet que es pot solucionar posant i ampliant més serveis, és més, no és un problema només d’aquests dos barris, i la solució passa per posar més serveis i recursos, cosa que no s’ha fet durant aquests anys i que seguirà passant en els propers, amb Districte nou o sense.
Millorar la descentralització administrativa: aquesta opció està ja operativa, ja que el Casal de Barri ja disposa d’una Oficina d’Atenció al Públic. L’única novetat és que ara faran més gran el Casal de Barri per a convertir-lo en un Centre Cívic.
Els barris afectats tenen tot el dret a demanar el que considerin, faltaria més. I ni Can Parellada ni Les Fonts tenen més problemes en quant a serveis i equipaments que molts de la ciutat, i anar fent el discurs de la marginalitat màxima com a estratègia pot servir a curt termini per a obtenir algun benefici puntual, però al final és una estratègia que va al fracàs, com ja s’ha demostrat al llarg dels anys.
El debat del Districte 7 no és un debat menor per molt que alguns de forma interessada i de mirada curta, populista i sense cap profunditat real, vulguin que sigui així. És una solució de curt termini i per a amagar la seva realitat que afecta a un criteri bàsic de ciutat, allò que se’ns demana als barris per part dels equips de govern, que és també tenir visió de ciutat, i no de la curta mirada del barri.
És un debat d’afrontar els interessos col·lectius o els particulars, en aquest cas, els interessos de dos barris. El debat real i de l’any 2018, seria afrontar i revisar el model territorial de la ciutat en el seu conjunt, si la divisió actual en districtes és correcte, si canviar-los, millorar-los, adequar-los, fer-ne de nous. Si la descentralització administrativa és correcte, cal millorar-la, revisar-la.
El Pla d’equipaments actual respon a la realitat actual, quines són les necessitats i deficiències, on volem anar, com redefinim els conceptes de tipologies d’equipaments davant els canvis i necessitats. Quines son les prioritats i necessitats de la ciutat per a equilibrar els desajustos, les mancances i les línies estratègiques per a afrontar-ho? La solució serà l’actuació puntual i per a demanda? O senzillament, no hi ha projecte, ni previsions de res? Anem fent sense criteri, ni solució.
Aquest és el gran debat a afrontar i no ho resoldrà de forma arbitrària i quasi d’amagat la creació puntual d’un nou districte, justificat només perquè ja s’ha parlat amb les entitats afectades. A lo millor d’aquí quatre dies, en la propera legislatura, segur que aquest tema s’haurà d’afrontar i a lo millor canviar atenen a aquest debat. A que venen les urgències interessades? Si a partir d’ara aquest és el nou concepte, doncs exigim que s’atenguin totes les demandes històriques amb la mateixa actitud i celeritat, el nostre barri en té unes quantes i animem a tots els barris a posar-se a la cua perquè les seves demandes es resolguin. I no és un problema d’intensitat reivindicativa, molts barris les fan i durant anys i anys. Com tampoc és un problema de justícia, ho són tots si ens posem afinats.
A més, es reforça la idea de la marginalitat endèmica, o sigui, uns barris perifèrics ho continuaran sent, ja que no es posen mesures per a garantir la relació entre barris, encara que aquests visquin en la distància, el més important, és garantir la relació i el sentit de pertinença, i la solució passa per a posar-hi més mitjans i serveis, posar en marxa un nou districte els garanteix la pervivència en la marginalitat i no els facilita la relació.
Les expectatives generades en els dos barris afectats, no les entenem, doncs res garanteix que milloraran en quan als serveis, els equipaments, les inversions, les subvencions i la proximitat a la ciutat. Si algú pensa que amb un districte resoldrà el que no s’ha resolt fins ara, va donat. Això sí, podrà gaudir d’una cadira en un Consell de Districte perquè la pugui escalfar durant moltes hores, però sense millorar i les deficiències garantides.
Ja ho dèiem en un altre article, aquesta solució ni millorà la situació del Districte 3, ni resoldrà la del Districte 7, la solució tal com dèiem és afrontar el problema de fons. I el problema fonamental de Les Fonts seguirà com a barri dividit entre dues administracions i Can Parellada amb quatre associacions de veïns enfrontades i amb objectius diferents, amb una divisió històrica i un Ajuntament anant-s’ho mirant i aplaudint els interessos partidaris, en comptes d’afrontar una solució al respecte. I sobretot, el referent poblacional a l’hora de garantir equipaments, serveis i subvencions serà un element bàsic i no ajudarà ni als barris del Districte 3 ni del nou, i serà la gran excusa de les administracions per a no atorgar-ho.
Estem davant de la mirada curta i la miopia endèmica, solucionant problemes profunds amb mesures particulars, sense atendre als interessos generals i col·lectius de la ciutat i el seu model. Però bé, cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats i els partits municipals que segons diu el govern, hi estan d’acord i que ho aprovaran definitivament en el Ple de juny, també, i com és evident nosaltres els hi demanarem aquestes responsabilitats davant d’una decisió incomprensible.
Salvador Pérez Riera, AVV Barri Segle XX
Deixa un comentari