Emergència amb la sanitat pública a Terrassa. Els metges del CST exigeixen més recursos en atenció primària i reconeixen que no poden atendre la població degudament. Les retallades han provocat retards en les llistes d’espera, de les quals no es tenen dades.
Les contínues retallades que ve patint la sanitat pública catalana s’han convertit en una realitat quotidiana; malauradament, amb les quals ens hem acostumat a conviure. El cas és que els problemes amb l’atenció primària posen en perill tot el sistema sanitari, i com sempre, els afectats estan sent tots els usuaris de la sanitat pública.
Fa pocs dies, la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) va fer públic un mapa online, basat en fonts oficials del Departament de Salut, que mostra les conseqüències de les retallades. El mapa esdevé una radiografia de com han quedat els serveis d’atenció primària, després dels ajustaments pressupostàries executats entre el 2011 i 2014, i una reducció de fins a una tercera part en l’adquisició de nou equipament tecnològic fins el 2016.
En una taula rodona celebrada el passat 14 de juny, organitzada pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, es posà de manifest la situació d’emergència que es viu a la ciutat. No només això, sinó agreujat amb una greu manca de transparència per part dels ens que vetllen per la sanitat a la ciutat.
Xavier Lleonart en primer terme, amb Mercedes García, Luís de la Torre i Núria Martí. MG
Sí que se sap que el pressupost sanitari s’ha reduït un 15% del 2010 al 2014. La rebaixa “no ha estat innocent però, ja que la concertada s’ha incrementat”. «Segurament us preguntareu com és que abans ens donaven hora d’un dia per l’altre, ara en tres setmanes o un mes», deia la Núria Martí, infermera treballadora de Mútua, i activista de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública. Hi ha consens en situar l’origen del trasbals en com es van transferir la competències de la sanitat, ja des de la transició, de l’estat a la Generalitat. «Es va arribar a un acord per ordenar la sanitat amb els patrons i mútues, es concertava la sanitat en un model de «sanitat mixta». A mitjans dels anys 90, s’oficialitza l’afany de lucre a la sanitat».
En les seves paraules, des de llavors, «els empresaris han anat fent de les seves, tot creant empreses que servien a les demandes dels hospitals i de l’atenció primària», així es feia sobretot en la malmesa època del conseller Boi Ruíz, farcida d’escàndols de corrupció i de consecutives retallades. Més recentment, l’actual conseller Comín es va presentar com el «gran desprivatitzador». Mentrestant, es va crear el Cercle de Salut, «que funciona com un lobby per evitar que aquest procés vagi enlloc, i aquí hi són els ideòlegs de la sanitat mixta catalana», alerta la Núria.
Una altra conseqüència que com a infermera la Núria destaca, i que amaga el model que s’està promovent, és veure una «societat més medicalitzada, amb ancians que estan prenent més de 12 medicaments diaris!». En canvi, “no s’està fent prou en forma de prevenció de la salut, amb els nens, els diabètics, amb la gent gran en general”, la qual cosa comportaria menys cues a les urgències, ja de per sí col·lapsades.
Pel que fa a les proves de diversa índole que tard o d’hora necessitem i a què tenim dret, i les quals els usuaris estan comprovant que s’allarguen molts mesos, s’està promovent que es pagui per aquestes proves, a través de la la privada. Es pot resumir com «qui té diners que ho pagui, i si no que es mori», concloïa amb contundència la Núria.
El camí marcat és el mateix que amb altres sistemes públics, com ara les pensions: descapitalitzar la sanitat, i qui tingui recursos, si vol una solució immediata, vagi a la privada.
D’aquesta forma ho exposava un metge de l’ICS participant a la trobada: «els metges volem atendre bé la població; n’hi ha massa pacients en la via morta, que són unes llistes d’espera que no són certes, de forma que la persona no entra en els registres. El resultat és un percentatge elevat de la població que no està sent atesa. I afegia: «no hi ha ningú que doni la cara, només el metge, i aquest no pot donar resposta. I no tenim ningú on podem reclamar!». Un altre metge adscrit al CST, avisà: «no es cobreix ni una baixa, no se us acudeixi posar-vos malats aquest estiu!».
L’opacitat del sistema sanitari egarenc, una rèmora
Com s’està atenent a la gent? En quines condiciones està treballant el personal? Quina responsabilitat tenen les diferents administracions? Són qüestions que es volen saber, que es pretenien abordar en la taula rodona del 14 de juny, però que malauradament no tenen una resposta clara.
«I què passa amb les llistes d’espera a Terrassa? Simplement, les xifres no afloren», mantenen des de la Plataforma en Defensa de la Sanitat.
De fet, a Terrassa, l’organització sanitària sembla més desigual, desproporcionada i òpaca que enlloc. Als anys 80 es va decidir que el 50% seria de Mútua, i el CST l’altre meitat. De forma que avui dia, només el CAP de Can Parellada és de gestió pública de la Generalitat.
Se sap que Mútua de Terrassa, una gran empresa privada i mercantil, està gestionant el 65% de la sanitat (que inclou els CAPS Rambla, Oest i Nord), mentre que el 35% restant recau en el Consorci Sanitari.
“L’opacitat de Mútua és tal que s’ha dividit entre assistencial, asseguradora i sociosanitària, de manera que ha de subrogar treballadors a una fundació privada, amb un capital inicial que de seguida es va extingir”, descrivia la Núria. «Com han fet a tot arreu, han agafat tots els diners acumulats dels diners públics, i ara reben tota la subvenció del Catsalut».
El problema però va més enllà, ja que hi ha un focus important amb Mútua, i en concret “al CAP Rambla, on els metges i infermes simplement no donen a l’abast”.
En tot cas, des de la Plataforma de Sanitat, es dóna suport a les demandes dels metges del CST, i es considera que són un pas endavant. Però proposen anar més enllà: “hem de crear entre tots més, a partir de la unitat, i obrir un front per una sanitat pública de debò; la Mútua la hem pagat entre tots els ciutadans”. Estem veient que la gent paga les cronoscòpies per què lògicament tenen por davant la possibilitat de tenir càncer.”, i això no ho podem permetre!”.
«Els metges no poden més i han dit prou»
Des de fa unes setmanes els facultatius del Consorci Sanitari de Terrassa han posat en marxa una campanya de recollida de signatures per donar a conèixer la situació d’emergència de l’atenció primària que presta aquest organisme públic: «és molt crítica, els CAPS del CST ho pateixen especialment», en paraules de Xavier Lleonart, metge de l’Hospital de Terrassa i representant del sindicat de facultatius.
En aquest context s’explica la mobilització engegada per part dels facultatius: «els metges diuen que no poden més», explicà Lleonart, i «engeguen aquesta campanya a l’espera que se sumin la resta de treballadors del CST».
En la descripció de la problemàtica actual, s’exposa que l’ICS va traspassar la gestió dels treballadors al CST. El problema, descriu Lleonart, és que «quan es va fer aquest traspàs, ningú no va comptar amb que aquests professionals es jubilarien». El resultat actual: des del 2016 es jubilaran 16 professionals, que seran 30 el 2023. Això vol dir que «l’ICS s’estalviarà aquestes nòmines, i el CST no té els fons per poder-los reposar, a banda que no té la capacitat de gestió».
Com a dada il·lustrativa, els facultatius del CST alerten que al CAP Sant Llàtzer hi ha 8.500 adults i 2.500 nens que tenen assignats metges que ja no hi són. La situació comporta un augment en les llistes d’espera i cues a urgències desproporcionades, motiu pel qual «els metges han dit prou de retallades indirectes», a costa dels metges, i de la població que acaba sent l’afectada.
A banda de no poder fer noves contractacions, la malmesa situació econòmica del CST fa que «als Caps i a l’Hospital de Terrassa no es reposa material des de fa molt temps», segons Lleonart, que en la taula rodona sobre sanitat manifestà contundent: «la situació és d’emergència, i calen recursos ja».
L’altra demanda va adreçada al consistori: denuncien que s’hagin de pagar 600.000 euros a l’any a l’Ajuntament pel lloguer de l’Hospital de Sant Llàtzer, «quan la prestació per part de l’administració hauria de ser una cessió, com és la norma habitual».
El CST és una entitat pública participada en un 60% per la Generalitat, un 20% per l’Ajuntament de Terrassa, i un altre 20% per la Fundació Sant Llàtzer. L’Hospital de St Llatzer, compta amb llits residencials «absolutament deficitaris, amb poc pressupost».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari