El concurs pels serveis de neteja d’edificis municipals, escoles i centres educatius, hauria de realitzar-se al maig, després de 6 anys sota la gestió de l’empresa Clece.
Els plecs de contractes de l’ajuntament, denuncien les treballadores, han obert portes a la precarització de les condicions laborals, han afavorit les grans empreses i els seus beneficis milionaris fent pagar les treballadores i les persones usuàries.
Protesta contra l’Erto del 2013 davant l’Ajuntament.
El proper mes de maig hauria de realitzar-se un concurs pel contracte del servei de neteja d’escoles i centres educatius de Terrassa (57 entre escoles, bressol, adults, educació especial i el conservatori de música), afectant un total de 147 persones, entre les quals només dos homes. L’empresa Clece completa 6 anys, 4 de contracte i 2 de prórroga.
La situació, en general, és d’una creixent precarització de les condicions de treball. Les contractacions, informa l’Elena González, amb 25 anys d’antiguitat, actualment membre del comitè d’empresa per UGT, «cada vegada són de menys hores, la jornada completa que abans feia una persona ara la fan entre 3 o 4. No es fa cap contracte de jornada completa des que va entrar Clece». Si hi ha alguna jubilació, en lloc de cobrir amb una sola persona es fan 2 o 3 contractes per hores.
Fins al 2014, la majoria del personal tenia contracte indefinit i de jornada completa. Llavors, es va passar al model de contracte fix discontinu, que és un contracte fix però que durant un mes queda en suspens.
La representant sindical té claríssim d’on vénen les rebaixades i pèrdues de drets laborals, «el plec de condicions elaborat per l’Ajuntament de Terrassa ajuda molt a que aquesta situació hagi estat tan desastrosa per a nosaltres», afirma.
O sigui, al maig del 2011, gairebé tota la plantilla feia les 40 hores, en jornades de les 16h fins la mitjanit. Com que en el plec de condicions s’especifica que l’horari ha de ser «diürn dintre del possible», explica l’Elena, el primer que va fer Clece va ser obrir expedient per treure la nocturnitat, perquè són hores que les treballadores cobren més cares.
Elena González, de l’UGT, presidenta del comitè d’empresa de Clece a la neteja escoles. Foto PV
L’empresa va plantejar, primer, un horari partit, de 6 a 9 del matí i de 17 a 22h. Davant el rebuig generalitzat de la proposta, que era de fet molt complicada per a tothom, Clece va imposar via expedient la jornada entre 14h i 22h, amb el problema greu d’haver de treballar amb tot l’alumnat i personal de l’escola pel mig durant algunes hores. «Amb aquest horari», confirma, «és molt difícil netejar en condicions, però ens hem vist obligades a anar fent».
La conversió dels contractes indefinits en fixes discontinus, assegura l’Elena, també té origen en les condicions del plec, elaborades pel propi Ajuntaments, «segurament per abaratir costos, sense parlar amb les treballadores, i per fer més interessant el contracte per a les empreses». El punt en concret, especifica que el servei és de 10 mesos per any.
Primer, va ser el de l’expedient de la nocturnitat i, després, l’expedient de regulació temporal d’ocupació pels mesos d’estiu i vacances. Estem parlant de l’any 2012, primer Erto. El mes de juliol, la plantilla ha d‘anar a l’atur i l’agost fa vacances. L’expedient el justifiquen amb l’argument que els dóna el propi plec municipal de condicions, l’empresa argumenta que el contracte és de 10 mesos.
Ningú no s’esperava això. De fet, quan entrà Clece, recorda l’Elena, es va fer una «subrogació normal, amb totes les condicions». Però, perduda la nocturnitat (un plus que per a salaris que es mouen a l’entorn dels 1.000 euros és una bona ajuda), després van perdre també el mes de juliol, tot i que en cobrar l’atur i després de pressionar i negociar amb l’empresa es va acordar que aquesta posaria la diferència, en el rebut líquid la quantitat era la mateixa. El que no es recupera és el mes d’atur que es perd cada any.
La delegada d’UGT recorda que, tot plegat, era una mica embolicat i que al final amb els retocs es va acceptar l’expedient. Clece, així, s’estalviava el 70% del meu sou i el 70% de la seguretat social d’un mes de cada treballadora. Però, encara havia de venir un segon expedient, a l’any següent, el 2013. Novament, l’empresa tirà del plec de condicions.
Em arribar el 2014, però, les treballadores es van plantar, «vam dir que no volíem més expedients, i que no els faríem voluntàriament, encara menys sense compensació salarial, que era el que pretenia l’empresa en aquest tercer». L’expedient, recorda l’Elena, es va tancar sense acord i al dia següent l’empresa va enviar cartes a les treballadores informant que el mes de juliol les enviarien a treballar on es necessités cobrir vacants, en poblacions com Montornès, Palau Plegamans, Badalona i a Barcelona. Les treballadores es van plantar davant l’ajuntament, però des del govern, explica, «tot i dir que era una vergonya allò, però considerant que l’únic camí era la negociació amb Clece, ens van deixar sense massa sortida».
Amb poc o cap suport de l’ajuntament i amenaces més o menys explícites de l’empresa, la majoria de la plantilla va acabar acceptant el tercer expedient. A la tornada de vacances, l’empresa plantejà ja el canvi de contracte i no haver de negociar cada any l’expedient. La proposta va ser finalment acceptada, recorda la membre del comitè, «amb la condició que si aquest acord no entrés en un nou plec de condicions amb una altra empresa que vingués, Clece abans de marxar ens tornaria el contracte indefinit».
A pocs mesos del nou concurs, assegura l’Elena que estan parlant amb l’ajuntament per poder tenir veu en la confecció del nou contracte. Estan a la coordinació de seccions d’UGT, defensen que han de participar a la comissió tècnic-política municipal que elabora els plecs. Emfasitza: «ens hem adonat que, després de 4 o 5 anys, hem perdut drets i garanties laborals, i que és el plec de condicions el que obre la porta a aquesta pèrdua».
Saben que els plecs del concursos, en general, surten molt baixos de preu; «la veritat és que les grans empreses acaben guanyant els concursos. Les condicions són totes del mateix estil, al menys el que conec, pressupostos baixíssims i, en conseqüència, condicions cada vegada més precàries».
Es veuen canvis, però. El sector de neteja a Barcelona ha signat un codi de bones pràctiques amb alguns ajuntaments, «és això del plec, les condicions, tothom està preocupat pel mateix». A Terrassa, el conjunt de treballadores de l’ajuntament i empreses arriba a 3.000, «volem fer força perquè des de l’ajuntament, via plecs, es garanteixin les condicions de treball».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari