La CNMC sanciona CaixaBank, Santader, BBVA i Sabadell, mentre el Banc d’Espanya multa 4 més per incomplir el codi de desnonaments
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va imposat una multa de 91 milions d’euros a CaixaBank, Banc Santander, BBVA i Banc Sabadell per pactar elevar preus. Era mitjans de febrer d’aquest any. La CNMC considera provat que aquestes quatre entitats bancàries, les més importants de l’Estat espanyol, actuaren de forma “coordinada” per fixar condicions per sobre de les del mercat en els ‘swaps’, un tipus de crèdit sindicat -o sigui, concedit entre diverses entitats de forma que es diversifiquin els riscos- dirigit a projectes de gran envergadura.
Segons el dictamen de la Comissió, les quatre entitats van elevar els preus del “derivat contractat pels clients com a instrument de cobertura davant el risc dels tipus d’interès” d’aquest tipus de crèdit concedit per les pròpies entitats, per sobre del que “hauria resultat en condicions de mercat”, i en contra d’allò pactat prèviament entre el client i les entitats imputades. Per tant, per garantir-se, com qui diu de qualsevol manera (o sigui, fent-los pagar ja d’entrada als clients), els beneficis. Davant d’aquesta situació, Competència sancionà CaixaBank amb 31,8 MEUR; Santander amb 23,9 MEUR; BBVA amb 19,8 MEUR i Sabadell amb 15,5 MEUR.
Segons la pròpia entitat que vetlla per garantir la competència dintre d’unes normes, es tracta d’una “infracció molt greu” que no poden recórrer per via administrativa. La CNMC ha indicat que les quatre entitats encara poden interposar un recurs contenciós-administratiu a l’Audiència Nacional en el termini de dos mesos després de la seva notificació.
Multa per no evitar desnonaments
Només un mes després, el Banc d’Espanya feia públic l’informe anual sobre el compliment del codi de bones pràctiques per a evitar desnonaments, un codi creat pel Govern central el 2012 al qual les entitats financeres es van adherir de forma voluntària.
Tot i així, el resum d’infraccions comeses durant el 2017 per aquestes entitats es van produir en aquest àmbit: el Banc Central va imposar sancions contra dos bancs i una cooperativa de crèdit, a més de realitzar una inspecció presencial i 26 comprovacions a distància.
D’acord amb el codi, les entitats financeres han d’informar els seus clients amb problemes sobre com reestructurar el deute, incloent-hi la dació en pagament, sempre que es compleixin determinats requisits d’exclusió social. Així mateix, haurien d’aplicar sense delació la dita reestructuració en el cas que els clients acreditin manca de recursos.
Què fan els bancs? El més habitual, segons l’informe del Banc d’Espanya, és no informar sobre l’existència del codi, retardar la tramitació i resolució de les sol·licituds dels clients per «tenir beneficis», no aplicar mesures des de la data en que aquests mateixos clients demostren complir els requisits de manera que siguin les persones afectades les que carreguin amb les despeses de renovació del crèdit. Tot plegat, com es pot veure, uns angelets del cel aquest personal.
El Banc central també informà de les sancions per incompliment de la norma que obliga les entitats a informar els clients «abans i durant la firma dels contractes». En aquest punt hi ha quatre contra dos bancs, una entitat financera de consum i una entitat de canvi de moneda. La supervisió del Banc d’Espanya es va centrar en la contractació d’hipoteques i en la publicitat de les entitats.
Aquest codi de bones pràctiques, a banda l’eventual voluntat real o el zel en la seva aplicació, sembla, com a mínim, haver tingut resultats molt limitats. Perquè entre 2013 i 2014 es van produir 34.570 i 30.056 desnonament de primer habitatge, segons dades del propi Banc i com reconeix el Consell Econòmic i Social quan diu que les mesures «no semblen haver resultat suficients», tot citat per Andreu Missé, autor de La gran estafa de las preferentes a número de març d’Alternativas Económicas.
El que sí queda clar és que pràcticament fan quasi tot el que volen. Les multes i sancions, quan n’hi ha, només resolen una mínima part dels problemes, a anys llum sempre dels grans beneficis que obtenen per totes les vies possibles. El robatori és descarat, o sigui sense màscara ni amagar-se; i amb el citat codi, signat voluntàriament, van rentant les consciències, o potser només la cara?
Redacció
Deixa un comentari