[Miquel Mallafré] Parelles

No Comment

Hi ha parelles i parelles. Ortega i Gasset, la Guàrdia Civil, Pujol i Ferrussola, Mortadelo i Filemón, Batman i Robin, Gallardón i Aguirre, Ramón i Cajal, Aznar i Botella, Jiménez Losantos i Goebbels, C’s i VOX, Rouco Varela i Paco Clavel, La Razón i L’ABC, Cospedal i Soraya SS, Marhuenda i Rahola, Duran i Lleida; i la que em té el cor robat: Acebes i Zaplana.

Acebes, és advocat. El posen com a conseller de Bankia (mig PP està allà dintre), cobrant 1000 € al dia. “Me propuso el ex-presidente (Rodrigo Rato) a la Junta General, y la Junta General lo avaló por unanimidad, y ése fue el sistema”. Quan li pregunten pel Banc ell “no sabe nada” i “a mi nadie me avisa de nada”. Una “nada” que van significar 300.000€ només durant el 2012 i 500.000 € a partir d’aleshores. La seva feina? Mirar el seu compte tots els mesos per comprovar si li han fet l’ingrés. Ara el tenim també com a conseller d’Iberdrola i, a més, segueix cobrant com a exdiputat i exministre.

Però els mèrits d’Acebes, venen de molts anys enrere, ell sí que va fer un gran servei al partit al que pertany, amb declaracions al·lucinants, quan no, mentides evidents com les dels atemptats del 15M. El PP -com ells diuen- no paga a traïdors, però ves per on sí que ho fa i molt bé pels serveis prestats als seus i, sobretot, al partit.

No se’l veu gaire, ja que tot el temps que li queda se’l passa amb l’Opus Dei i Los Cruzados de Cristo Rei, exercint com a supernumerari. Es prodiga poc perquè entre “la obra” i el “solàrium” no dóna abast. És una persona tímida que es ruboritza com un adolescent al que la núvia li ha tocat la titola. Bones llengües diuen que confraternitza, i molt, amb els virils “muchachotes” de las Nuevas Generaciones populares de la seu de Gènova, sempre dins d’un ordre.

Pel que fa a l’altre, el Zaplana, la primera cosa que sorprèn és el seu nom complet: Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro, com podem veure la cosa ja prometia a l’hora de repartir noms, se’ls va quedar quasi bé tots. Qui és? Doncs un gàngster de la política, el gran corrupte de la política. El seu «yo estoy en política para forrarme» ha fet furor i van junts. Benidorm, Terra Mítica, Prevaricació, Tràfic d’influències, Pelotassos, Raigs UVA, Santa Seu, van lligats indissolublement a la seva persona.

Autèntic nosferatu de la política, que segueix i segueix xuclant de la mateixa. Ostenta un imperi immobiliari. Amb Zaplana va començar el gran circ (primer a València), deixant a tothom a la ruïna social i econòmica. Mestre de mestres en afavorir als seus col·legues, col·laboradors i subalterns.

Fins ara el teníem a Timofònica (ara està suspès de feina) i segueix sent el director d’una cosa anomenada Club Siglo XXI, una mena de cau similar a la FAES. Va ser l’amo en crear conspiracions paranoiques, més d’una vegada ha dit: “enyoro els dies en què era portaveu del govern Aznar”; com es pot veure tota una declaració d’intencions d’aquells dies negres.

Amb un somriure escrutador com un detector de metalls, ha demanat sempre frenar la corrupció: Amb nosaltres, la corrupció ja no preocupa a la població perquè ha desaparegut”. És un altruista que ens dóna lliçons d’ètica. Impagable. Exactament, què feia a Timofònica? Doncs parlar per telèfon i maquinar putades per l’usuari. Es veu que té la mateixa carrera d’advocat que l’Acebes, però no queda clar si una carrera tipus Cifuentes o Casado. El cert és que ningú sap quin és el seu ofici. Convençut que està entre nosaltres complint una missió divina.

El tinc considerat com un artista conceptual, creador del moviment “recalificacionista” per tota la costa mediterrània, les seves obres arquitectòniques fugen de qualsevol convencionalisme i són inversemblants. “Jo no tinc constància que a les obres de gran envergadura es paguin comissions, si això passes s’ha de denunciar immediatament”. Milions d’europeus amants del seu art arriben cada any per quedar-se alguna exclusiva seva.

Aquest tàndem de mamarratxos (en hores baixes) són uns dignes i destacats representats de l’Escopeta Nacional. Els dos a hores d’ara estan desapareguts, però no massa. Realment ho estan del tot? Els dos van fer que Goebbels des d’ultratomba estigués orgullós de les seves gestes. Els dos van posar en solfa allò de la mentida repetida fins l’avorriment es transformarà en una veritat, i es clar, com que ningú els va fotre en el seu moment un morrió, la cosa va acabar en insidies constants.

Van ser els reis de la difamació, potineria, regals, tractes de favor, designació de càrrecs a dit, gent tòxica, el del “i tu més” i els plats forts: Naseiro, Ges Cartera i Terra Mítica, per no esmentar la vergonyosa conspiració de l’11-M i ETA. Cada dia que passava s’havia de suportar una estupidesa nova sorgida d’unes ments retorçades com les seves.

Ara a Zaplana l’acusen de: suborn, prevaricació, malversació, associació il·lícita, tràfic d’influències, frau en la contractació i blanqueig de capitals. Però no ens enganyem, el temps juga favor d’aquest corrupte de Guinness, ja que la major part dels seus delictes han prescrit. Les dues línies d’investigació segueixen obertes, senyors: Acebes i Zaplana.

miquel mallafré, 23 de maig de 2108

Related Articles

Deixa un comentari