Manuel Marchena (té nom de cantaor) serà el president del Poder Judicial després de l’acord al qual han arribat PSOE i PP per nomenar-lo. Els partits del règim repeteixen la jugada, instrumentalitzar políticament el poder judicial perquè els convé als dos. Qualitat democràtica i justícia tocades.
La cúpula judicial la tornen a escollir (un cop més) els polítics, això se’n diu “separació de poders a l’espanyola manera”. Gran exemple democràtic. Mira, igual que feia Franco, ell també anomenava els jutges que li agradaven. Separació de poders com cal o vuitanta anys de feixisme, potser?
La justícia espanyola és independent i els polítics catalans a la presó tindran un judici just, no en dubteu. Repartits els cromos, ara a prevaricar, estafar, malversar i delinquir, que després arriben els amics per dictar sentències favorables o aturar casos.
Més dosi de realitat. Un home es passa sis anys a la presó sense haver tingut les més mínimes garanties d’imparcialitat i aquí no passa res. Qui li torna els sis anys de privació de llibertat a aquest ciutadà? Ningú sembla voler esmenar aquest camí i és evident que en aquests moments hi ha d’altres ciutadans tancats sense cap dret a un judici just. Això és normal en una democràcia?
Mentrestant, un partit corrupte com el PP segueix bramant i insultant com si l’Estat fossin ells, com si Espanya els pertanyés i tots els dies els mitjans de comunicació els identifiquen com si això fos així. Sense cap mena de dubte estem en un Estat autoritari on les lleis són respectades mentre beneficiïn als de sempre, quan no, la seva màxima institució no dubta en caure en el més profund dels ridículs refutant les seves sentències, cosa impensable en qualsevol afer.
Queda clar que no estem parlant d’una democràcia, sinó d’un Estat on els privilegis d’uns pocs (Monarquia, Banca, Església i la teranyina feixista del PP) són els protegits dels jutges, fiscals, policies, IBEX i mitjans a benefici propi mentre la ciutadania els aplaudim cada quatre anys per donar-los la coartada per mantenir-los.
Concessions com aquesta d’acceptar a un jutge de trinxera com el jutge Marchena (el “niño la toga”) com a president del CGPJ i del Tribunal Suprem, dóna una idea de la poca voluntat de canvi del PSOE. No en dubto de la seva gran saviesa jurídica, acredita una certa extravagància en el seu comportament, a més d’una abonada predisposició per afavorir els interessos de la mà que li dóna a menjar i ajudar-lo a escalar, tant a ell com a la família. El pes de la caverna de barons socialista és molt més gran del que el sr. Sánchez pot suportar o reconèixer. No cal dir que torna a ser una notícia dolenta que no augura res de bo ni per a la ciutadania ni per un país sota mínims.
Els que van guanyar la guerra són els que continuen al poder i qui parli de República, igualtat, llibertat, referèndum o il·lustració és un radical, un extremista, un antisistema, quan no t’empresonen. Espanya no ha estat mai una terra de repúbliques, és terra de cacics, d’oligarques, d’organitzacions d’extrema dreta, de fundacions arnades, de colpistes, de comptes en paradisos fiscals, de corrupció, de sotanes i de bolquets de putes. Això és l’Espanya del franquisme, aquesta és la que va nàixer l’any 36 i que continua viva.
Si avui en dia Franco es presentés en alguna llista electoral, el votarien perquè el país està reclòs en un centre psiquiàtric que ha acabat creient-se que és real la fantasia induïda de què vivim en democràcia mentre som medicats pels mitjans cada vegada que un brot de lucidesa ens fa veure la realitat. Pressupostos, no, però qui mana a la justícia, sí?
Algú s’ha posat a pensar qui és el culpable de tot això? A l’igual la ciutadania té molt a veure. Quaranta anys la mateixa gent fent el mateix i els segueixen votant, no sé. Ah, i el tal Marchena és el que va decidir arxivar el “cas Màster” del premi Nobel Pablo Casado.
miquel mallafré, 12 de novembre de 2018
Deixa un comentari