Des de l’any 1987, en què es va instaurar el 28 de Maig com a Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, aprofitem aquest dia per visibilitzar la desigualtat que afecta les dones en termes de salut i proposar mesures per afavorir la igualtat. Enguany aquest objectiu adquireix molta importància, ja que la crisi de la covid-19 provoca un gran impacte sobre la salut i la seguretat de les dones, i aquest impacte s’evidencia tant en la situació de confinament com en el desconfinament. La crisi sanitària i socioeconòmica associada a la pandèmia provoca una triple afectació sobre les dones: en la salut, en la càrrega de les cures, i en la violència masclista, comportant un cost superior per elles a nivell físic i emocional.
En primer lloc, pel que fa a la salut voldria destacar l’afectació directa de la covid-19 a les dones. La covid-19 no afecta a tothom de la mateixa manera, hi ha desigualtats tant a nivell de gènere com per nivell socioeconòmic. El nombre de contagis de SARS-CoV2 a Catalunya és notablement superior en les dones que en els homes, tant de casos confirmats (PCR o bé prova ràpida positives) com de casos sospitosos (persones que han presentat símptomes de la malaltia i un diagnòstic professional sanitari les classifica com a possibles). Aquesta diferència entre dones i homes s’observa des de l’inici de la pandèmia i s’ha anat ampliant durant l’evolució d’aquesta. És més acusada en les franges d’edat de 20 a 60 anys i de més de 90 anys, fets que podrien estar en relació amb el major número de dones treballadores a primera línia dels serveis essencials en la franja d’edat jove i amb l’esperança de vida més llarga de les dones en la franja d’edat gran. Les dades epidemiològiques apunten a una major taxa de contagis en les dones. Els homes, en canvi, presenten una major taxa de mortalitat en tots els grups d’edat.
Durant les darreres setmanes ens han arribat notícies sobre la major gravetat, risc de complicacions i mortalitat superior per covid-19 en els homes. En la comunitat científica hi ha consens en què aquesta evolució greu de la malaltia estaria en relació amb aspectes biològics, major freqüència de factors de risc i presència de comorbiditat (es produeix sobretot en la franja d’edat de 70 a 79 anys). Però en canvi hem vist poques notícies sobre la superior incidència i prevalença de la malaltia en les dones. Actualment, segons les dades del Registre de casos de covid-19 a Catalunya segregades per sexes, el 49,5% de casos sospitosos són dones (vs el 28,3% d’homes) i el 12,3% de casos positius són dones (vs el 8,6% d’homes). Fins al 25 de maig a Terrassa s’han enregistrat 5.737 dones i 3.236 homes amb covid-19 (aquestes xifres inclouen casos sospitosos i confirmats). Aquesta “bretxa de gènere” de la malaltia ens ha de fer reflexionar per una banda sobre la major exposició i risc de contagi de les dones, i per altra banda sobre la recollida i el tractament de la informació en clau de gènere durant la pandèmia.
A part de les conseqüències causades directament per la malaltia, en la crisi de la covid-19 les dones també pateixen dificultat per accedir als serveis bàsics de salut sexual i reproductiva i als controls maternals. L’accés als programes preventius de càncer de mama i de càncer ginecològic també s’ha vist dificultada degut aper la redirecció de les necessitats mèdiques.
Segons l’ONU, a escala mundial les dones representen entorn del 70% de les persones que treballen en l’atenció al públic als sistemes sanitaris i socials. A Catalunya les professionals que treballen a primera línia de l’atenció a la pandèmia són majoritàriament dones: als serveis sanitaris (metgesses, infermeres i auxiliars) (70%), als serveis socials (80%), a les residències geriàtriques (84%) i als serveis de neteja (86%). Aquestes ocupacions fortament feminitzades, i en alguns casos precaritzades i racialitzades, presenten risc d’efectes directes sobre la salut i també d’efectes derivats de la crisi socioeconòmica associada. Les treballadores dels serveis bàsics i essencials tenen un major grau d’exposició al contagi, i el risc s’ha vist incrementat per la dificultat de disposar dels equips de protecció individual adequats, sobretot a l’inici de la pandèmia.
Per altra banda, diversos estudis afirmen que la salut emocional de gairebé la meitat de la població està en risc a causa de l’angoixa patida en el confinament, la por a la covid-19 i la incertesa amb relació al futur. A aquests factors s’hi afegeix la difícil gestió del dol per la pèrdua de persones familiars o properes, de les quals no s’ha pogut fer un comiat adequat per l’emergència sanitària. Voldria destacar els problemes psicoemocionals, sobretot l’angoixa, que han incidit en les professionals dels serveis sanitaris i d’emergències. Altres col·lectius vulnerables són les persones que han viscut el confinament soles com és el cas de la gent gran, tenint en compte que gairebé tres quartes parts de les persones majors de 65 anys que viuen soles són dones.
Des de la Regidoria de Polítiques de Gènere reconeixem de forma especial el treball de les professionals a primera línia dels serveis sanitaris, socials i de la resta de serveis essencials. Volem visibilitzar les desigualtats en la salut de les dones, que s’han posat de manifest de forma clara en el marc de la crisi per la covid-19. El cost de la crisi sobre les dones és molt elevat: la incidència de la malaltia és superior, abans de la crisi ja assumien gran part de les feines de la llar i de les cures i ara aquestes tasques s’han multiplicat, i tenen més risc de patir violència masclista. En el desconfinament, les dones seguiran estant més exposades al contagi, es preveu una ampliació de la feminització de la pobresa i es manté el risc d’agressions greus per violència masclista. Hem de treballar per la corresponsabilitat, assegurar actuacions específiques per dones en situació de vulnerabilitat i garantir els serveis i els recursos per a les dones que pateixen violència masclista, amb l’objectiu d’aconseguir una societat igualitària, justa i lliure de violència.
Núria Marín, Regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa
Deixa un comentari