El govern de dretes, esquerres, de centre (perdó, el centre no existeix, sempre és de dretes), independentista (com tenen la barra de dir els de C’s), indefinit, sense color, sense criteri, el del manteniment de les cadires…, per tant, el que sigui i el que cadascú vulgui anomenar, la qüestió és que el tripartit del que vulguin dir-los , PsC-PsoE- exCDC i C’s, aprovaran el Pressupost.
I quan un no sap on va, ni el que vol, ni té criteri, i es contradiu permanentment, té un problema, que llavors té uns companys de viatge altament perillosos. L’exCDC que no té cap interès en definir-se vers alguns temes, com l’aigua i no és capaç ni d’aturar als seus amics naturals, la CECOT i alguns anomenats gremis, que amb tota la mala fe i hipocresia treuen manifestos d’indignació quan l’interès públic i la promoció de la ciutat els importa tres cogombres, per això fan el dia de l’empresari a Barcelona. I llavors tampoc no parlen del negoci de l’aigua que han fet des de 1842 i sobretot, des de l’any 1942, on moltes empreses no han pagat ni l’aigua que han consumit, i és clar, quan es faci l’empresa pública totes aquestes condicions vergonyants sortiran a la llum, per això els preocupa el preu de l’aigua ja que hauran de pagar en la nova situació, però bé aquest és un altre tema. La qüestió és que és un soci infumable, ja que en cap cas ha demostrat en temes de generació de treball, així com en la dinamització del comerç als barris, cap tipus d’eficàcia. Si el PsC-PsoE, es pensava que tenint aquests al costat es garantia els poders fàctics econòmics al seu costat, ja està demostrat que tot és un miratge.
I l’altre soci és C’s, que fa de crossa permanent, sobretot, per a aconseguir sortir a la foto i que algú sàpiga que existeixen i sobretot, per a vigilar que el PsC-PsoE no acabi abocat a l’independentisme pervers i malèvol, i garantir les essències pàtries de l’estat espanyol. Per tant, ja tenim tot el quadre clínic aclarit. Mancaria el PP, però aquest està fent campanya promocionant el nou McDonald’s menjant hamburgueses i fent salut.
“Eco-Equip fa anys que té un problema de destinació de recursos, sempre ha estat maltractada. Si fos una concessió privada, mai s’hagués arribat a la situació actual”
Això si, ara anirem com sempre, un cop tot decidit i tancat, als Consells de Districte a informar-los, sobretot perquè s’esbatussin pels 10.000 euros que tindran a disposició. I com que s’ha fet un procés participatiu de PAM (678.000 euros) sense criteri, ni temps, ni prioritats, fet amb poques ganes. Resultat, s’ha acabat posant unes prioritats que ara passen per davant d’aquelles que ho eren des de fa temps i no executades.
Després ens inventem històries i conceptes que queden molt bonics, “desenvolupament i anàlisi estratègic “ , que no deixa de ser meres actuacions de sempre.
Hi ha un tema segons l’equip de govern i el munt de crítiques i reclamacions existent, referit al tema de la neteja i la gestió dels residus (Eco-Equip), on és una prioritat i necessitat afrontar-lo, perfecte. Això s’hauria de demostrar, quant als recursos destinats i en la millora de la gestió i la seva eficiència. I això no es compleix.
Eco-Equip fa anys que té un problema de destinació de recursos, sempre ha estat maltractada, per tant, ha patit i pateix un maltractament sistemàtic. Si fos una concessió privada, mai s’hagués arribat a la situació actual, i res té a veure la crisi, ni la derivació de recursos a l’emergència social, això ho han patit tots els Ajuntaments. En el cas d’Eco-Equip al haver patit una manca de recursos permanent, ara està en una greu situació, per tant, les inversions destinades són totalment insuficients, i si és una prioritat, ho hauria de ser de veritat.
I després hi ha un problema greu de gestió i d’actitud, que res té a veure amb la manca de recursos, tal com ja hem denunciat en diferents ocasions.
I després venen les grans contradiccions, tal com ja varem plantejar en les esmenes a les Ordenances i en concret a la Taxa de Residus, on s’havien d’haver aplicar criteris de canvi en l’ampliació del 100% del cost del servei i un sistema de bonificacions ambientals que ajudi al canvi d’hàbits i comportaments; però bé, es va rebutjar i deixar per l’any que ve, com sempre.
I ara anem a l’apartat d’inversions i similars, on es demostra la veritable voluntat de prioritzar les necessitats, i mentrestant, anirem fent camps de rugbi i futbol, cobriment de pistes, estudis de seguretat de naus, DUSIs, i actuacions reiterades en barris on s’actua sempre sota el paraigua de Pla de Barris permanent… Després de quaranta anys del mateix govern, continuarem amb un barri inacabat en allò bàsic, i que afecta de forma greu la mobilitat, sis carrers sense urbanitzar (de terra, sense cap adequació, ni llum, ni clavegueram…, un munt de merda) i que la desídia i manca d’interès l’Ajuntament no ha mogut un dit, i a dia d’avui, encara estem com l’any 1977, amb el discurs de la impossibilitat i la manca d’inversió. Això si, ha promogut noves zones d’urbanització amb tots els serveis al Nord de la ciutat i d’altres espais, per aconseguir satisfer els interessos privats de promotors locals. I ha modificat el que calgui , i promogut les actuacions que siguin necessàries per a satisfer a aquests promotors. I això que hauria de ser una prioritat, acabar la ciutat d’una punyetera vegada abans de promoure actuacions que en molts casos són de duptosa necessitat i urgència, continuem sense veure cap interès, ni actitud al respecte. Perquè aquesta indecència i inoperància, porta a gaudir d’espais bruts, abandonats, amb xarxes d’aigües residuals obertes, rates, i d’una mobilitat conflictiva i inacabada. I així també podríem acabar fent llista d’altres temes compromesos i allargats en el temps i sense executar. Que per desgràcia va complint les paraules d’un responsable, per a dir alguna cosa, d’organització del partit de govern, que indicava que en el nostre barri no es farien inversions fins que canvies el responsable de la Junta de l’Associació de Veïns, aquest va canviar i la situació segueix igual.
Per tant, on son els criteris de qualitat urbana, de planificació i visió estratègica, de qualitat en la prestació dels serveis municipals, de solvència, rigor, de distribució equitativa i de transparència…, senzillament, al miratge de la ineficiència i al desinterès. Uns pressupostos com sempre, on alguns es queden sempre fora i si hem de fer la comèdia de demanar-ho als Reis, anem bé, sobretot perquè la incompetència i indiferència està en la realitat de la terra i no del cel, miracles per als creients.
Salvador Pérez Riera
AVV Barri Segle XX
Deixa un comentari