Com és evident, no serè jo qui defensi la gestió de l’alcalde Ballart i el seu govern, com ja he dit en algun article les decisions preses fins ara, com l’estructura política, l’organigrama de caps, direccions de serveis i gerències de les empreses públiques, així com el programa de govern, dóna tota la sensació que estem davant d’un govern de continuïtat tant en el contingut com en les formes. Senzillament, un canvi de sigles, molt miratge i discurs, però poc contingut, dóna tota la sensació que des de l’any 2017 no hagi passat res. Bé, un canvi, l’hora dels Plens com la gran decisió. Però bé, encara haurem d’esperar un temps per a veure si tota la il·lusió del moment i el discurs s’omple de contingut, per a analitzar a fons l’obra de govern, i per sort o desgràcia, el temps posa les coses al seu lloc, i permetrà un judici molt més profund i exigirem resultats.
Ara, el que és impresentable és que aquells que haurien de callar i amagar-se sota les pedres i no dir res durant deu anys com a mínim, estiguin tot el dia buscant brega, criticant i presentant-se com els únics capacitats per a governar. Han estat durant quaranta anys renunciant a la seva ideologia, sent els millors aliats dels poders fàctics locals, que són els que han modelat la ciutat als seus interessos. Han utilitzat l’Ajuntament com a oficina de col·locació de militants, afiliats, amics i parents, han repartit subvencions i equipaments per a interessos partidaris en comptes d’atendre a l’interès públic i l’equitat i les necessitats, amb afirmacions indignes com la d’un dels seus màxims responsables en el seu temps (regidor i secretari d’organització), quan afirmava que l’Ajuntament era casa seva (ho deia en referència al partit de govern). És més, era un càrrec de confiança i el van fer funcionari per a garantir-se el lloc de treball en cas de possibles canvis, i com aquests hi ha una llarga llista d’exemples. Tot això seria el que anomenaríem corrupció de baixa intensitat.
Per tant, que el Sr. Vega (Psc-PsoE), aquell que deia que es jubilava, o encara més indigne, es fes una foto demagògica en un mitjà de comunicació local, tornant a treballar a la seva antiga escola, i li va faltar temps per a anar a ocupar un càrrec a la Diputació de Barcelona, només amb l’objectiu de garantir-se un bon sou i cadira com a polític professional. Aquest és un fet que demostra la manca d’ètica i de la impossibilitat d’entendre la política professional com a un fet transitori i de limitació de càrrecs. A més, sap perfectament, com a funcionat el seu partit durant molts anys on les portes giratòries i la col·locació de persones afins ha estat una pràctica permanent, i ara parla del cost del nou equip de govern? De la política sense rumb? De no tenir cap ideologia? …! Tot un contrasentit, i un exemple de la indignitat i manca d’escrúpols, la veritable cara del Psc-PsoE, cadira, sou i la resta no compta.
El segon que ara s’ha convertit en un dels grans crítics i que va apareixen als mitjans per anar criticant al nou govern, el Sr. Armengol (Psc-PsoE). El que va tenir l’oportunitat de canviar les coses i demostrar una mínima capacitat de gestió d’una Àrea Territori i Sostenibilitat de molta importància i transcendència. Un veritable incapacitat, la pitjor gestió en molts aspectes, on no va fer absolutament res, en molts aspectes tot i saber-ho, va mirar a una altra banda, una indiferència total i una manca de compromís que va deixar podrir els temes. El problema és que ara, els nous gestors polítics hauran de fer front a la seva irresponsabilitat. Què parli de qualsevol referència als residus i en concret, d’Eco-Equip, és de jutjat de guàrdia. I aquí podria fer una llarga llista del que no va voler fer, ni afrontar, necessitaria uns quants articles i no és el cas. I que faci afirmacions com que el govern actual no sap on va, quan tot just porta quatre mesos, és de riota. Ell va estar quatre anys governant i va ser un veritable incompetent sense resoldre res, per tant, el millor que podria fer per no quedar retratat, és callar, ja que és una peça fàcil de contradir i posar contra la paret.
I el tercer, el Sr. García (Psc-PsoE), aquest ja no és nou, fa temps que es dedica ha desbarrat de tothom, a menystenir a qui li rota. Quan governava el Psc-PsoE amb IC-Verds anava dedicant tretes contra alguna regidora d’aquest últim partit, sort que governaven junts. Mentrestant, l’alcalde Vega intentava tranquil·litzar el personal, aquest feia de “destroier” posant en perill els pactes. És una manera d’intentar anar pujant de qualsevol manera, és més, la situació actual li ha trencat haver provat el càrrec públic amb la cadira i el sou, i això encara el fa més barroer i no tenir ni ètica, ni escrúpols. Li diu de tot al nou equip de govern, sense guardar adjectius i insults, oblidant el partit on està i les coses més a callar i amagar, pel risc que li pot comportar al seu partit. És un nou exemple de les joventuts del partit que aspiraven més a tocar cadira i sou, que ha canviat la societat i les estructures podrides del partit i els seus dirigents acomodats a viure del càrrec de per vida. Algú sinó sabes a qui pertany, podria perfectament pensar que pertany a Ciudadanos i inclús a VOX en algunes afirmacions que fa.
Segons sembla, aquesta és l’estratègia d’un partit en decadència a nivell local des de fa uns anys, i que la pèrdua del govern el fa més absurd i decadent, la pèrdua de la cadira i el sou, ha tallat a alguns la pervivència. Després de quaranta anys de no fer i demostrar res, ara només els queda a alguns la sortida a la Diputació, Consell Comarcal o altres àmbits on ser col·locats, això si, pensa en treballar de veritat com a sortida, no està en l’agenda. Per tant, l’equip de govern haurà d’aguantar les envestides d’aquests, però ho tenen fàcil per a despullar-los ideològicament i deixar-los ben retratats.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari