Ja estem preparant el futur, però no de la ciutat, sinó que ja ha començat la cursa electoral, ja comencem a preparar un candidat, que l’objectiu clar és garantir la cadira com sigui i ha estat sempre així. Ja vaig indicar en un escrit anterior quan TeC aspirava a l’alcaldia, quan es va proposar al Sr. Alfredo Vega per part del Psc-PsoE després de plegar l’anterior Alcalde i diferents regidors, que havien perdut una gran oportunitat. L’alcaldia, ja ho afirmava, era deixar-li una eina de propaganda molt important, ja que disposa de recursos propis i permet activar actuacions i inversions encara que aquestes siguin inútils, i permet generar molt fum i miratges. I sobretot, disposar de tot l’aparell municipal treballant per a donar a conèixer un candidat desconegut.
Com deia un Secretari d’Organització del Psc-PsoE local fa uns anys, l’Ajuntament és com si fos casa nostra, aquest era el sentit de provisionalitat que consideraven, per això el van convertit en el seu espai particular i partidari, on moltes vegades es confon partit i institució pública, on alguns càrrecs directius i caps, en hores de treball, treballant pel partit, oblidant les seves obligacions professionals. Un any i mig, era prou temps per a promoure un candidat.
Que el Psc-PsoE és avui un veritable cadàver polític, és més que evident, només té com a objectiu mantenir cadira i sou, és més, els nous llobatons ja només pensen amb això, ja fa temps que van deixar de tenir ideologia, ètica i saber que són i on van. I sobretot, ara que competeix amb el PP i Ciudadanos per veure qui és més patriota i supremacista espanyol, per tant, ha entrat en una cursa absurda i que no li aporta res, al contrari, només ajuda a Ciudadanos que tant a nivell de l’estat com de la ciutat, posa en perill la seva cadira, per tant, fins a les eleccions veurem veritables situacions ben estranyes prometen l’oro i el moro.
En aquest sentit, ja li vaig indicar als dirigents de TeC, que deixin d’anomenar al Psc-PsoE d’esquerres, ja fa temps que ho ha deixat de ser, i sobretot, des del mes d’octubre. Ja ni tan sols és ni republicà, és un partit monàrquic, de dretes, incapaç de plantejar qualsevol ruptura o canvi, en el que havien estat els seus ideals històrics, que ja hi va renunciar l’any 1977, afavorint la implantació d’una monarquia franquista, parasitària, corrupte i la seva pervivència, un gran contrasentit.
La conferència de l’alcalde Sr. Alfredo Vega, no deixa de ser això, un inici del procés electoral, per a donar una visió de ciutat, sobretot, de qui no té projecte, fa temps que han deixat de tenir-lo, ni de present, ni de futur. Sempre parlant de grans projectes, quan encara tenim la ciutat inacabada, amb barris amb carrers sense urbanitzar, bruts i abandonats, sense saber què fer amb els espais i naus industrials plenes de merda i sense cap perspectiva de canvi, tot esperant que si hi ha sort del cel, algun dia afrontem solucions a aquests problemes. No tenen cap credibilitat, perquè no tenen projecte de ciutat, ni de barri. Incapaços d’enfrontar-se als poders fàctics, on s’han convertit en el seu millor aliat, convertint la ciutat en un espai privatiu d’aquests sectors, modelant-la als seus interessos. Només s’han enfrontat a un d’aquests poders, Mina d’Aigües, en la gestió de l’abastament d’aigua, però no com el resultat del convenciment, sinó de la casualitat, la sort i la pressió ciutadana.
El planejament de la ciutat és el resultat d’aquest acord amb els poders fàctics i els interessos privats, res a veure amb els criteris de sostenibilitat ambiental, supeditats i subordinats als interessos urbanístics, altra cosa, és si la jerarquia d’interessos hagués estat un altre, i la qualitat de la ciutat també. Pel Psc-PsoE la sostenibilitat és un aspecte secundari, i si afecta als interessos econòmics, per tant, han preferit la subordinació a la confrontació de prioritats, més estètica que real, per això els avenços son mínims.
El que cal és deixar-se de plantejaments de present, i afrontar d’una vegada els dèficits que hi ha, i acabar-la d’una vegada, sense por i amb compromís. Parlar de futur és molt bonic, és parlar de res, ja que aquest no se sap quin serà, permet dir tot el que es vulgui, i dóna la sensació de projecte, encara que aquest sigui buit de contingut. Però cal anar al que no s’ha fet, i fa molts anys que has estat incapaç de resoldrà, de prioritzar i com deia, acabar d’una vegada.
No m’interessa saber el futur, vull saber el present, com i quan urbanitzarem els carrers de Segle XX i Les Fonts, què farem amb els espais i naus buides, les promocions de pisos vuits, sense acabar, equipaments i serveis no executats sense calendari, la neteja i la brutícia, la manca de manteniment de carrers i voreres, i així una llarga llista on la incompetència és més que evident, i sobretot, el que és pitjor, la desídia i la indiferència, això és el que volem saber com i quan s’afrontarà. Les meravelles i grans projectes, com deia, no ens diuen res, paraules buides, que només interessa als addictes, a la claca i als seus i aquells que en podran treure un rendiment personal immediat.
Menys discursos i més fets, acabem d’una vegada la ciutat del present, i deixem-nos de ficcions electorals.
Salvador Pérez Riera, membre de la junta de l’AV del barri del Segle XX
Deixa un comentari