Existeix l’opinió generalitzada entre els grups municipals de l’Ajuntament, i altres agents de la ciutat, que cal revisar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Terrassa aprovat l’any 2003. No obstant això, més enllà d’aquest consens que sembla una conclusió obvia, el que hauria de ser fonamental és saber per què el vol revisar cadascú ja que es tracta de l’instrument que determina qüestions tant importants per al futur de la ciutat com si fa falta més habitatge, si hi ha suficient sòl industrial o si necessitem més equipaments i parcs als barris, entre d’altres.
De fet, hauria de ser l’equip de govern PSC+PDeCAT qui exercís la seva responsabilitat i posés a sobre de la taula la qüestió i les bases programàtiques que han d’orientar políticament el procés de revisió. En canvi els missatges que arriben per part dels responsables del govern són contradictoris, a vegades sembla que sí que volen revisar-lo, altres sembla que ja els hi està bé. Crec sincerament que existeix, per part de l’equip de govern, la voluntat de revisar, però també crec que no troben ni les idees ni les forces. Com si fos un repte massa exigent per a les seves pròpies capacitats. És cert que el POUM és un instrument complex tècnicament, però en el fons és un document que s’ha de fonamentar en bases polítiques molt senzilles, com citava al principi. Qüestions que independentment del POUM els partits polítics haurien de tenir clares. Els dubtes del PSC en aquest sentit reflecteixen, d’una manera molt transparent, allò que malauradament hem de repetir sovint que és que no tenen model de ciutat.
Per què creiem des de Terrassa en Comú que s’ha de revisar el POUM. Es tracta d’un document que, amb els seus encerts i fracassos, va ser concebut per a un altre context. En gairebé 15 anys s’han produït importantíssims canvis que l’han superat i l’han des actualitzat. Ho sintetitzaria en tres qüestions. La primera és que el POUM 2003 s’orientava segons un objectiu de creixement quantitatiu, sobretot residencial. Establia unes previsions de 25.000 habitatges nous aproximadament, la major part encara pendents, i per tant uns potencials demogràfics que farien de Terrassa una ciutat de més de 250.000 habitants. Un objectiu fruit de l’obsessió d’anteriors dirigents de fer de Terrassa una gran capital i establir pretensions exagerades i despreocupades de la dimensió qualitativa i que malauradament és una de les causes de l’important nivell d’atur actual a Terrassa. La segona és que cap de les actuacions estratègiques previstes s’ha portat a terme. Respecte al projecte dels límits, no s’ha executat ni la franja nord pensada per una infraestructura com el quart cinturó que torna a estar en dubte, ni el cobriment del transvasament de la riera de Palau a ponent i els sectors residencials i industrials associats, ni la porta Sud, ni la franja de llevant i els nous àmbits industrials previstos. Com tampoc s’han executat les àrees de reforma interna com vapor Cortés, Sala-Badrines, AEG i Glòries Catalanes. I tercera, i potser més important, és que el POUM (com segurament la resta de POUMs de l’època) estava inspirat en la idea equivocada que urbanitzar i construir més significa automàticament la millora de la vida de tothom. Aquest mantra utilitzat per blanquejar davant l’opinió pública una dinàmica especulativa s’ha demostrat fals. S’ha construït més que mai i alhora s’ha precaritzat la vida de la gent més que mai també. A més, tots aquells beneficis, com espais públics o sòls d’equipament, que ha pogut obtenir la ciutat mitjançant el desenvolupament urbanístic, no han estat gràcies a la filantropia de promotors (no és la seva missió) sinó a totes aquelles famílies que han hagut de comprar un habitatge a un preu exagerat per compensar les obligacions i mantenir els beneficis de promotors.
Des de TeC creiem que estem ja en una nova època i que cal definir un nou projecte urbanístic que superi conceptes, objectius i estratègies anacròniques. Creiem que és el moment d’establir les bases d’un nou model de desenvolupament urbanístic. No es tracta de fer modificacions puntuals i revisions amb l’objectiu de fer viable un model anacrònic, com sembla aspiren alguns, esperant que tornin vells temps i comencem a generar una nova bombolla diabòlica. Es tracta d’anar a l’arrel i aplicar criteris d’eficiència i sostenibilitat dels recursos amb l’objectiu central de millorar la vida de la gent. Posar l’urbanisme al servei de la ciutat i de la gent en lloc de posar la gent al servei del negoci de l’urbanisme.
M’atreveixo a apuntar breument sis eixos, que no són tots, per a la definició d’un nou model urbanístic. Un primer tema urgent: evitar afectacions absurdes: en aquests moments el POUM està paralitzant el desenvolupament d’activitats econòmiques i la necessitat de millora de molts habitatges per culpa de previsions de transformació que ja no tenen sentit. Segon, prioritzar l’activació i optimització dels buits urbans per davant l’expansió de sòl. Tercer, reduir les previsions de nous habitatges i ampliar els espais industrials, prioritzant la seva reintroducció dins de l’àmbit urbà, en definitiva ajustar els potencials de nous habitants als potencials de nous llocs de treball. Quart, definir uns nous sistemes d’equipaments i espais públics equilibrats que superin les desigualtats existents entre els diferents barris de la ciutat. Cinquè, incorporar en el model urbanístic de ciutat el projecte de l’Anella Verda i tots els valors territorials que aporta i que ens permeten mirar la ciutat de fóra a dins. I sisè, i cabdal, incorporar criteris de mobilitat en totes les decisions de planejament. La mobilitat és molt més que la regulació del trànsit, la mobilitat també és tot allò que la genera i que té molt a veure amb el model i per tant amb qüestions que es determinen en el POUM com la regulació dels usos en la ciutat o el repartiment equilibrat d’equipaments i serveis en tots els barris de la ciutat.
Xavier Matilla. Portaveu Grup Municipal TeC
Deixa un comentari